Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
catalitzador de Wilkinson
Química
Cristalls de color taronja, solubles en medis apròtics, que es fonen a 158 C.
Hom l’obté per reacció en el si d’etanol de la trifenilfosfina, C 6 H 5 3 P, amb el triclorur de rodi, RhCl 3 3H 2 0 Fou el primer agent actiu conegut per a la hidrogenació en fase homogènia d’olefines i alquins en condicions suaus de pressió i temperatura el seu ús fou introduït per G Wilkinson l’any 1966 És també actiu en processos de descarbonilació Té una gran aplicació
pila de Weston
Química
Pila patró l’elèctrode positiu de la qual consisteix en mercuri revestit de sulfat de mercuri (I) sòlid, i l’elèctrode negatiu és una amalgama de cadmi al 12,5%.
L’electròlit és constituït per una solució saturada de sulfat de cadmi La força electromotriu d’aquesta pila, a temperatura constant, és donada per l’expressió on t és la temperatura en graus centígrads La pila de Weston té aplicació en el calibratge de potenciòmetres
regla de Walden
Química
Regla enunciada per P. Walden l’any 1906 que relaciona la conductivitat a dilució infinita (Λ0) d’un electròlit donat amb la viscositat (η0) del dissolvent en el qual ha estat feta la mesura de conductivitat, d’acord amb la fórmula Λ0η0 = constant.
Aquesta regla és vàlida únicament de forma aproximada, perquè sofreix desviacions a causa de la solvatació dels ions, que provoca variacions en llur radi eficaç D’altra banda, els ions voluminosos poc solvatats, com és el cas del tetraalquilamoni R 4 N + , en mantenir radis similars en diversos solvents, l’acompleixen més rigorosament
inversió de Walden
Química
Fenomen descobert per P.Walden l’any 1896, consistent en la inversió de la configuració d’un àtom de carboni asimètric com a conseqüència de l’atac d’un reactiu nucleofílic, mitjançant un mecanisme de substitució nucleofílica bimolecular (SN2).
Hom pot obtenir així un producte dextrogir a partir d’un substrat levogir La inversió de Walden té una gran importància en l’estudi dels mecanismes de les reaccions de substitució
transposició de Wagner-Meerwein
Química
Denominació genèrica de les transposicions que transcorren a través d’ions carbè.
El primer exemple conegut fou la transformació, observada per Wagner l’any 1899, de borneol en camfè, que transcorre d’acord amb l’esquema Posteriorment, Meerwein estengué l’estudi d’aquest tipus de transposicions moleculars i n'observà en el camp dels composts monocíclics i acíclics Totes aquestes transposicions transcorren amb formació d’un ió carbè, primari o secundari, que evoluciona cap a un de terciari, més estable, i aquest intermedi és finalment neutralitzat per un reactiu nucleòfil present en el medi o per eliminació d’un protó Les transposicions de Wagner-Meerwein són processos…
procés Wacker
Química
Procediment industrial per a la preparació d’acetaldehid a partir d’etilè, mitjançant una oxidació catalitzada per sals de pal·ladi (II) acetaldehid).
radi de van der Waals
Química
Pel que fa als cristalls moleculars d’elements no metàl·lics o de llurs composts covalents, valor definit per a cada element com la meitat de la distància d’equilibri entre els dos àtoms més pròxims d’aquest no enllaçats entre ells.
Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que els àtoms en…
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies superiors a R 0 radi…
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura equació del…