Resultats de la cerca
Es mostren 5726 resultats
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
ceri
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 58.
L’element natural, de massa atòmica 140,12, és una barreja de quatre núclids 140 88,48%, 142 11,1%, 138 0,25% i 136 0,1% hom li coneix deu isòtops artificials 133, 134, 135, 137, 139, 141, 143, 144, 145 i 146 Els minerals més importants que contenen ceri són la cerita, l’ ortita o allanita i la monazita L’extracció del ceri i la seva separació dels altres lantànids, operació d’una gran complexitat, és feta actualment emprant resines bescanviadores d’ions o per extracció de les solucions dels nitrats en fase líquida Pot ésser obtingut amb un grau de puresa molt elevat per reducció del clorur…
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids (taula periòdica) juntament amb l’escandi i l’itri.
Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…
lantànid
Química
Cadascun dels 15 elements químics els nombres atòmics dels quals van del 57 (lantà) al 71 (luteci), els quals, juntament amb l’escandi i l’itri, formen el grup de les terres rares.
Les propietats físiques dels lantànids i de llurs composts varien molt d’un element a l’altre, i la interpretació teòrica d’aquestes propietats, d’acord amb l’estructura electrònica, constitueix una confirmació de la validesa de les teories quàntiques Els lantànids són feblement electronegatius i, per tant, bescanvien amb facilitat llurs tres electrons perifèrics per donar combinacions iòniques
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a…
terbi
Química
Element químic, de nombre atòmic 65, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G Mosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…
erbi
Química
Metall de la sèrie dels lantànids, de color gris fosc, que actua amb valència 3.
És una mescla de sis núclids naturals, 162 0,1%, 164 1,5%, 166 32,9%, 167 24,4%, 168 26,9% i 170 14,2% Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171 El 1842 fou descobert per CG Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby Suècia D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral Les propietats…
iterbi
Química
Element pertanyent al grup de les terres rares de la taula periòdica.
De pes atòmic 173,04 i nombre atòmic 70, és d’un color blanc d’argent, brillant, malleable i dúctil Es fon a 824°C, bull a 1193°C i té una densitat de 6,972 g/cm 3 actua amb les valències +2 i +3 amb la primera forma sals grisenques molt reductores, i amb la segona, sals incolores Fou descobert per JC Marignac el 1878 en una terra anomenada aleshores erbina W Klemm l’aïllà el 1937 Actualment hom l’obté per tractament amb resines bescanviadores d’ions
holmi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids.
Té un pes atòmic de 164,93, es fon a 1 470°C, el nombre atòmic és 67, actua amb el nombre d’oxidació de +3 i té un sol núclid natural, el 165, i set núclids artificials El 1880 PT Cleve identificà l’holmi present a l’erbina al cap de sis anys, Lecoq de Boisbaudran desdoblà l’erbina en l’holmi i el disprosi Element molt rar, hom no en coneix cap aplicació