Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
atac
Química
Acció destructiva d’una substància sobre un material; a vegades, sense haver-hi una destrucció pròpiament dita, hi ha una inutilització del material per a alguna aplicació, pel fet que varien les seves característiques, en especial tecnològiques.
Aquesta acció destructiva és feta gradualment i, en alguns casos, molt lentament Els tipus d’atac depenen de la natura del material, i poden ésser classificats en atac de gasos i líquids a metalls , anomenat corrosió, de natura química o electroquímica atac a materials inorgànics no metàllics , fonamentalment químic, conegut com disgregació quan el material és constituït per diferents fases i atac a materials orgànics , en què, ultra ésser químic, té molta importància l’aspecte fisicoquímic dels fenòmens que també hi intervenen, com la dissolució, l’inflament per solvatació i l'envelliment
iperita

El primer atac letal i devastador de gas mostassa fou realitzat per l’exèrcit alemany el 25 d’abril de 1915, durant la l Guerra Mundial, en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Compost sulfurat que es presenta en forma de líquid oliós, es fon a 13°C i bull a 215-217°C.
Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i condueix a la…
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…
carbonització
Química
Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
Hom l’efectua per destillació seca o per combustió incompleta o, en alguns casos, per l’atac de reactius químics deshidratants
cianhidrina
Química
Cadascun dels composts que contenen en la seva molècula el grup
S'obtenen per addició d’àcid cianhídric al doble enllaç 139sbC=O dels aldehids o les cetones el mecanisme de la reacció s’interpreta com un atac nucleofílic sobre un àtom de carboni polaritzat positivament
compost diazoamino
Química
Compost que conté el grup -N=N-NH- en la molècula.
Aquest grup resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina primària o secundària aromàtica, en solució neutra o alcalina, com a conseqüència de l’atac electrofílic de l’ió diazoni sobre el nitrogen de l’amina
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
resveratrol
Química
Derivat de l’(E)-estilbè, és un estilbenoide (sovint anomenat incorrectament estilbè).
Es tracta d’una fitoalexina produïda de forma natural per diverses plantes quan pateixen l’atac de patògens com ara els bacteris o els fongs És un component del vi negre, ja que el raïm el produeix per defensar-se dels fongs Es ven com a complement alimentós, ja que té propietats antioxidants
fulvè
Química
Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del radical metilè per radicals R i R´.
Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils