Resultats de la cerca

 Pigments grocs nom genèric corrent i composició química tonalitat origen característiques principals utilitzacions poder cobrent toxicitat solidesa a la llum estabilitat de color a l'atomosfera groc de cadmi sulfur de cadmi, sovint amb altres substàncies variable del groc clar al taronja segons composició i fabricació fabricació química excellent reduïda excellent bona pintures industrials de qualitat coloració de plàstics groc de crom cromat de crom coprecipitat amb altres sals de plom insolubles i cromats bàsics de plom variable del groc clar al taronja segons composició i…

Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli

Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es…

D’un groc viu i de bona solidesa, ha estat molt emprat en pintura artística, malgrat tenir tots els inconvenients dels composts de plom

Pólvora blanca o groguenca, de densitat 1,2-1,3, d’estructura les propietats de la qual especialment viscositat i solubilitat depenen del grau d’hidròlisi i del pes molecular És obtingut per hidròlisi àcida amb àcid sulfúric i mescla de metanol i acetat de metil com a solvent o alcalina amb metanolat de sodi en metanol anhidre Regulant les condicions de reacció hom fa variar l’índex de saponificació del producte, d’acord amb l’aplicació a què és destinat la hidròlisi no va mai més enllà del 95% dels grups acetat inicials L’alcohol polivinílic resisteix el petroli, els greixos i la major part…

És l’àcid de Lewis més fort conegut, amb una capacitat extraordinària per a addicionar les espècies moleculars més variades, cosa que explica en una bona part el seu alt valor com a catalitzador en química orgànica És també intermediari en la síntesi de borans

És obtingut per reacció de 5-nitrofurfural amb l’1,1-diòxid del 4-amino-3-metiltetra-hidro-1,4-tiazina La seva absorció per via oral és bona i és actiu contra el Trypanosoma cruzi És emprat en el tractament de la malaltia de Chagas

La seva absorció per via oral és bona, en el tub digestiu s’hidrolitza a àcid clofíbric, que és el metabòlit actiu Disminueix els triglicèrids sèrics i és indicat sobretot en la hiperlipèmia dels tipus III i IV Així mateix té un efecte depressor dels nivells de colesterol

Tenen una resistència tèrmica mitjana, baixa combustibilitat i una considerable resistència a les bases i als àcids Són bons aïllants i presenten una bona adhesivitat als metalls i a la majoria de resines sintètiques Són emprades com a composts de recobriment, en la indústria d’adhesius i en electrònica i electrotècnia

Cal creure que és un compost molt més complex Anomenat també pólvores de gas o de blanqueig , el clorur de calç industrial és un material granulós, d’un blanc grisenc, que quan és humit fa olor de clor i que és obtingut per reacció entre calç apagada i clor gasós, a temperatures per dessota 40°C La reacció és exotèrmica, i hom procura de dissipar una part de la calor despresa barrejant el clor amb una bona proporció d’aire El clorur de calç brut és emprat com a oxidant, blanquejant i desinfectant Serveix també per a preparar solucions relativament diluïdes d’hipoclorit de sodi La…