Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del…
nanotecnologia
Construcció i obres públiques
Química
Creació i ús de materials i processos a escala nanomètrica amb precisió atòmica.
La construcció d’estructures orgàniques o inorgàniques a nanoescala i l’exploració de les seves aplicacions pràctiques ocupen un lloc important en la recerca actual La investigació es dirigeix a determinar les propietats dels materials en l’escala nanomètrica i a crear nanomaterials amb propietats especials Les estructures més útils i conegudes són els nanotubs de carboni, que poden tenir caràcter metàllic o semiconductor quan en varia el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets, la qual cosa por ésser útil en la fabricació de dispositius nanoelèctrics
grau sacarimètric
Química
Rotació òptica específica (activitat òptica), mesurada en un sacarímetre, produïda per una mostra que té 1/100 del pes normal (en grams) d’un sucre dissolt fins a 100 cm3 d’aigua.
En l’escala internacional, 1 grau sacarimètric equival a 0,346° d’angle
alambí
Química
Aparell utilitzat per a efectuar una destil·lació simple, a escala industrial o de laboratori.
Un alambí consta de calderí, condensador, refrigerant i collector El calderí és el recipient on és vaporitzat el líquid La calor necessària pot ésser fornida sigui per contacte directe de les parets del bullidor amb la flama sistema només aplicable a la destillació de líquids no inflamables i que no es descomponen fàcilment per la calor, sigui a través d’un doble fons o d’un serpentí per on circula un fluid calent gairebé sempre vapor d’aigua, oli mineral o un fluid tèrmic apropiat El condensador és l’aparell on és liquidat, per refredament, el vapor produït al calderí El tipus més senzill és…
carborúndum
Química
Abrasiu artificial constituït per carbur de silici, que hom fabrica fonent una barreja de coc polvoritzat i sorra silícica a 2 000°C en un forn elèctric.
Té una duresa entre 9 i 10 en l’escala de Mohs És emprat particularment per als metalls més durs, com és ara les eines de carbur de tungstè
lonsdaleïta
Química
Carboni pur cristal·litzat en el sistema hexagonal.
És una forma poc usual del diamant que es trobà per primer cop l’any 1967 en les restes del meteorit Canyon Diablo, a Arizona, i que posteriorment ha estat trobat en altres meteorits, però sempre en forma de cristalls microscòpics Es postula que la seva formació té lloc en el moment de l’impacte contra la Terra dels meteorits que contenen grafit quan l’energia i la calor de l’impacte són prou alts per a transformar el grafit en diamant mantenint parcialment l’estructura hexagonal característica del grafit Té un pes específic entre 3,2 i 3,3, i se li ha mesurat una duresa en l’escala…
John Alexander Reina Newlands
Química
Químic anglès.
Ideà un sistema d’agrupació dels elements químics, basant-se en la seva Llei de les octaves cada vuit elements formaven una sèrie comparable a l’escala musical Resumí els seus treballs en el llibre On the Discovery of the Periodic Law 1884
Carl Bosch
Química
Químic alemany.
Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química
taronja d’acridina
Química
Colorant acridínic bàsic de color taronja brillant.
És obtingut a partir d’una dinitració de la pp -metilè-bis N , N -dimetilanilina seguida de reducció, ciclació per escalfament amb àcids i oxidació Té usos tèxtils, per a l’estampació de fibres bastes, i, en menor escala, de cotó, seda, raió i llana També és emprat per a fer laques i tenyir pell
reducció de Wolff-Kishner
Química
Procediment per a la reducció en medi bàsic de grups carbonil d’aldehid o cetona a grups metilè, descobert independentment per Kishner, l’any 1911, i per Wolff, l’any 1912.
Consisteix en la conversió del compost carbonílic en la seva hidrazona amb posterior escalfament d’aquesta en autoclau en presència d’etòxid sòdic i etanol N'existeix una varietat, introduïda per HMinton l’any 1946, que permet la realització d’aquest procés a gran escala, a pressió atmosfèrica, mitjançant la formació in situ de la hidrazona i la posterior descomposició d’aquesta a 200°C
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina