Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
antraquinònic
Farmàcia
Química
Substància química derivada de l’antraquinona, emprada com a purgant.
Els antraquinònics actuen estimulant el budell gros els més importants són l’emodina, l’àcid crisofàntic i la trimetilantroquinona Són els principis actius de diverses plantes com el senet, l’àloe, el ruibarbre, la fràngula, etc
poliol
Alimentació
Química
Sèrie de polialcohols obtinguts per hidrogenació de sucres.
Molts apareixen de forma natural en fruites, algues i fongs La primera matèria per a la seva obtenció són els polisacàrids midó de blat de moro, blat, etc Com que provoquen retenció de l’aigua, s’anomenen també humectants i, en congelats, crioprotectors El seu sabor dolç fa que s’utilitzin com a edulcorants Els poliols es metabolitzen de manera diferent als carbohidrats com el sucre, la glucosa o el midó Sols s’absorbeixen al budell prim parcialment, i una fracció considerable arriba al budell gros, on fermenta per la flora bacteriana Per això tenen un valor calòric baix al…
lactulosa

Lactulosa
©
Farmàcia
Química
Disacàrid que no és hidrolitzat en el budell prim i arriba intacte al budell gros, on és atacat per la flora bacteriana.
Té el punt de fusió a 169ºC Pertany a la família dels laxants osmòtics En medicina és emprat com a laxant i també en el tractament de l’encefalopatia sistemàtica portal
paper llis
Tecnologia
Química
Paper lleugerament setinat a la màquina de fer el paper, menys resistent i homogeni i de gra superficial més gros que els setinats, però amb més gruix i opacitat, molt adequat per a la impressió.
garbellament
Química
Operació de classificació de sòlids granulats per mitjà d’un garbell, de manera que hom separa la fracció de gra més petit (garbellat), que passa a través de les obertures de sedàs, de la fracció de gra més gros (rebuig), que hi resta per sobre.
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…