Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sulfat de manganès III
Química
Sòlid deliqüescent de color verd, obtingut per tractament del sesquiòxid de manganès amb àcid sulfúric; en presència d’aigua s’hidrolitza, segons l’equació Mn2(SO4)3 + 2H2O ⇌MnSO4 + MnO2 + 2H2SO4
.
El sulfat de manganès forma alums del tipus M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, menys estables que els alums d’alumini i de crom Hom l’aïlla a partir de solucions fortament àcides
manganès
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VII B de la taula periòdica, juntament amb el reni i el tecneci.
Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2 , la braunita Mn 2 O 3 i…
àcid permangànic
Química
Oxoàcid mineral que existeix únicament en solució.
Hom l’obté per hidròlisi de l’òxid de manganès Mn 2 O 7 , per acció de l’àcid sulfúric sobre el permanganat de bari o tractant el permanganat potàssic amb àcid fluorosilícic H 2 SiF 6 És un àcid fort, les sals del qual no s’hidrolitzen, i presenta un caràcter oxidant enèrgic tant en medi àcid com neutre o bàsic
mangano-
Química
Forma prefixada que indica la presència de manganès divalent (Mn2+).
mangani-
Química
Forma prefixada que indica la presència de manganès trivalent (Mn+3).
permanganimetria
Química
Mètode d’anàlisi volumètrica de substàncies reductores (volumetria) que fa ús d’una solució colorant de permanganat potàssic.
La força oxidant del permanganat en medi fortament àcid, segons la semiequació MnO 4 - + 8H + + 5e ⇌Mn 2 + + 4H 2 O, E ° = 1,51 V, és suficient per a permetre la determinació de substàncies reductores tals com ferroII, oxalats, ferrocianurs, nitrits, sulfits, aigua oxigenada, etc, emprant generalment el mateix reactiu valorant coloració violada com a indicador Per a valorar la solució de permanganat potàssic en medi àcid, hom empra l’oxalat sòdic com a tipus primari Una altra reacció en la qual el permanganat actua com a oxidant és MnO 4 - + 4H + + 3e ⇌MnO 2 + 2H 2 O, E ° = 1,695…
alum
Química
Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
Llur fórmula general és M I M I I I SO 4 2 12H 2 O, on M I pot ésser Li, Na, K, Rb, Cs, NH 4 o Tl i M I I I pot ésser Al, Fe, Cr, Mn, Co, Rh, In, Ga, Ti, V i Tl Són coneguts també alums on l’ió SO 4 2 - és totalment o parcialment substituït per SeO 4 2 - Hom obté els alums evaporant solucions equimoleculars de llurs constituents Llur estabilitat decreix, en general, amb el pes atòmic d’M I I I , i creix amb el pes atòmic d’M I no totes les combinacions possibles entre els metalls esmentats corresponen a alums estables Alguns alums es troben a la natura Així, per exemple, l’…
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
poloni
Química
Element de nombre atòmic 84, pertanyent al grup VI A de la taula periòdica.
Fou el primer dels elements aïllats per M Curie, l’any 1898, en el transcurs de la seva recerca sobre les causes de la radioactivitat de la pechblenda Té un pes atòmic de 210,05 i és constituït per set isòtops, tots els quals són radioactius En són també coneguts vint isòtops artificials, amb masses que van des de 192 fins a 218 És un dels elements naturals més rars i es troba en les menes de l’urani en proporció de 100 μg per tona El seu isòtop més assequible, el 2 10 Po, té una vida mitjana de 138,39 dies, és un dels termes de la sèrie de desintegració radioactiva de l’urani i presenta…