Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
activador
Química
Substància que augmenta l’eficàcia d’un accelerant de vulcanització.
Són utilitzats com a activadors l’òxid de zinc, el litargiri i diverses sals orgàniques de zinc, i també substàncies dotades per elles mateixes de propietats accelerants, però útils sobretot per a exaltar l’activitat dels altres acceleradors presents
tiourea
Química
Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH2)2C=S.
És un sòlid cristallí, blanc llustrós, de gust amarg, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 182°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per escalfament del tiocianat amònic Té aplicació en síntesi orgànica, com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i acceleradors de la vulcanització del cautxú i com a repellent d’insectes
pirrolidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell pirròlic (pirrole) totalment hidrogenat.
És un líquid incolor, tòxic, amb l’olor característica de les amines, que bull a 89°C i té una densitat de 0,852 És soluble en l’aigua, alcohol i èter Hom l’obté per reducció del pirrole i per tractament del tetrahidrofurane amb amoníac Presenta propietats bàsiques i és emprada com a intermediària en la manufactura de productes farmacèutics, fungicides, insecticides i acceleradors de vulcanització Té la fórmula
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per AGhiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n'ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la radioactivitat…
energia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
element
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…