Resultats de la cerca

Hom acostuma a posar aquest símbol en cursiva

Les substàncies pures no poden ésser resoltes en d’altres de més simples per mètodes físics Hom acostuma a classificar les substàncies pures en simples element i compostes compost

Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència

La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics

Hom acostuma a indicar-hi l’interval del punt d’ebullició de la mescla en qüestió per exemple, èter de petroli 40-60°C La fracció d’èters de petroli d’alt punt d’ebullició 90-120°C és anomenada ligroïna Tots aquests èters de petroli són molt emprats com a dissolvents apolars Malgat el nom, no tenen la funció èter

Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans

Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2

Però en un sentit més restringit i per contraposició a substrat, hom acostuma a denominar reactiu l’agent que provoca un determinat canvi sobre la substància que hom desitja transformar En aquest darrer sentit, un mateix reactiu pot actuar de manera semblant enfront d’una gran varietat de substrats que pertanyen a la mateixa categoria química Així, per exemple, el diazometà CH 2 N 2 és un reactiu metilant d’àcids, fenols, alcohols i enols

Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d’estructures Hom acostuma a classificar-los en hemiterpens C 5 H 8 , monoterpens C 1 0H 1 6, sesquiterpens C 1 5H 2 4, diterpens C 2 0H 3 2, triterpens C 3 0H 4 8, tetraterpens C 4 0H 6 4 i politerpens C 5 H 8 n , en els quals el valor de n és gran

Correntment hom acostuma a expressar la concentració d’una manera general i, en el cas d’una solució, relacionant el solut en pes o en volum i cent parts en pes o en volum de la solució tant per cent en pes o en volum, relacionant el nombre de mols o el d’equivalents de solut i un litre de la solució molaritat i normalitat, respectivament, relacionant el nombre de mols de solut i un quilogram del solvent molalitat o bé relacionant el nombre de mols d’un component de la solució i el nombre total de mols dels components fracció molar