Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’…
compost d’addició
Química
Compost que resulta d’una reacció química en la qual dues molècules s’ajunten per formar, amb tots llurs àtoms components, una molècula única.
reacció de Diels-Alder
Química
Reacció de formació d’un compost cíclic de sis membres (adducte) per addició d’un alquè o un alquí (dienòfil) en les posicions 1,4 d’un diè conjugat.
Normalment el dienòfil conté grups activants CO, COOR, NC units a un carboni instaurat, com, per exemple, els R ' o R'' de la següent reacció És deguda a ODiels i KAlder 1928 i és una de les més útils en la química orgànica de síntesi pel gran nombre de composts diferents que fa possible d’obtenir, àdhuc de productes naturals, atès que és molt estereospecífica la 1,4-addició ocorre sempre en cis - respecte al dienòfil
solució amortidora
Química
Solució el pH de la qual es modifica molt poc per dilució o per addició de quantitats moderades d’àcids o de bases, àdhuc forts.
Les solucions amortidores, dites també solucions tampó , deuen llurs propietats a la presència d’un sistema amortidor constituït, en general, per una mescla d’un àcid feble i una de les seves sals, o d’una base feble i una de les seves sals, o de dues sals estadis successius de la neutralització d’un poliàcid Escollint convenientment l’àcid o la base i les concentracions relatives, és possible d’obtenir solucions amortidores per a qualsevol valor del pH La magnitud de l’efecte amortidor és molt considerable L’addició de 10 ml de solució normal d’àcid fort a un litre d’aigua pura…
estereoespecificitat
Química
Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diastereoisòmers (estereoisòmer), diferent en cada cas.
Una reacció d’aquest tipus és constituïda per l’addició cis com és la hidrogenació catalítica o trans addició d’halògens als dobles enllaços
combinació
Química
Reacció química per la qual dos o més elements o molècules s’ajunten per a formar un compost únic, com és el cas, per exemple, del sofre i el ferro per a donar un sulfur de ferro.
Quan la combinació no pressuposa cap canvi de valència i és la unió de dos composts binaris, hom també l’anomena addició , com, per exemple, HCl + NH 3 = NH 4 Cl compost d’addició
anàlisi conductomètrica
©
Química
Procediment analític usat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la mesura de la variació de la conductivitat electrolítica de la solució problema deguda a l’addició de reactiu valorant.
Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos…
escuma
Química
Dispersió d’un gas en un líquid en la qual la fase dispersa (gas) és closa en un conjunt de petites cel·les o bombolles formades per un tel molt fi de líquid dispersant, la mida de les quals depèn de la tensió superficial del líquid.
En alguns processos industrials producció de vapor a les calderes, recobriments superficials, etc cal eliminar l’escuma, ja sigui per mitjans mecànics facilitant l’expulsió del gas o per addició d’agents antiescumants per contra, en altres processos flotació, producció de sòlids porosos, etc hom provoca la formació d’escuma per agitació que facilita la dispersió de l’aire en contacte amb el líquid, per addició d’agents tensioactius, etc
coagulació
Química
Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa insoluble gelatinosa.
Generalment hom ho aconsegueix per escalfament la clara d’ou esdevé una massa dura quan hom l’escalfa, per addició de compostos químics l’àcid nítric és emprat per a detectar petites quantitats de proteïna, perquè les fa flocular, per addició d’enzims la rennina és emprada industrialment per a la fabricació de formatges, pel fet que fa quallar la llet Hom dóna el nom de coagulació a fenòmens biològics concrets, com la coagulació de la limfa, dels teixits biològics, etc
potenciometria
© fototeca.cat
Química
Procediment analític utilitzat per a determinar el punt final de les volumetries, basat en la variació del potencial d’un elèctrode en funció de la variació de la concentració dels ions de l’element que el constitueix en la dissolució problema, d’acord amb l’ equació (o llei) de Nernst
, al llarg de l’addició d’un reactiu valorant.
Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina