Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
àcid el·lagitànnic
Química
Substància, semblant a l’àcid tànnic, que hom extreu de les llavors del dividivi i de l’arrel del magraner agre.
En la forma cristallina és emprat en l’adob de pells per a enfosquir el cuir
carbamat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua que es volatilitzen a 60°C.
És obtingut fent reaccionar CO 2 sec amb gas amoníac Escalfat dóna urea i en solució aquosa dóna NH 4 2 CO 3 És emprat com a adob
sulfat de potassi
Química
Sòlid cristal·lí, soluble en l’aigua, que es fon a 1 072°C.
Hom l’obté per tractament del clorur potàssic amb l’àcid sulfúric i és emprat com a adob per als conreus de cítrics i tabac, els quals poden ésser perjudicats per un excés de clorurs
alum de crom
Química
Alum constituït per sulfat doble de potassi i de crom hidratat.
Forma cristalls violats que donen solucions aquoses violades en fred, que esdevenen verdes en escalfar-les Hom l’obté reduint el dicromat potàssic en medi sulfúric És emprat com a mordent en tints, en l’adob al crom i en fotografia com a enduridor
hidrogenofosfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua, que perden amoníac a l’aire.
És obtingut a partir d’amoníac i àcid fosfòric i és emprat com a adob en la ignifugació de fusta, paper i matèries tèxtils, en la fabricació de llumins, en soldadura, com a aliment de llevats, en dentifricis, etc El dihidrogenofosfat d’amoni NH 4 H 2 PO 4 té aplicacions similars
nitrat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents, molt solubles en aigua (amb absorció de calor) que es fonen a 169,6°C.
És obtingut per reacció de l’àcid nítric amb amoníac gasós i es descompon a 210°C donant òxid nitrós i en presència de substàncies oxidants donant nitrogen Bé que de detonació difícil, és capaç d’esclatar i ha donat lloc a explosions catastròfiques És emprat com a adob, en la fabricació d’explosius, en pirotècnia, en propergols sòlids, etc
sulfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua que es fonen a 513°C.
Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid
polièster
Química
Nom genèric dels plàstics obtinguts per policondensació de poliàcids amb alcohols no saturats o amb glicols o per polimerització d’esters de l’àcid acrílic o de l’àcid metacrílic, que no poden ésser considerats ni termoplàstics ni termoenduribles, puix que hom en pot obtenir objectes endurits definitivament, en els quals l’enduriment no ha estat aconseguit per l’acció de la calor sinó per la d’agents químics.
Així, hom pot fabricar bucs d’embarcació, carrosseries d’automòbils, etc, generalment en dissoldre un polièster en estirè monòmer, el qual produeix un entrecreuament final de les cadenes moleculars Els polièsters són molt emprats també d’una manera especial en les indústries de pintures i de vernissos, en la fabricació de fibres tèxtils sintètiques, en l’aprest de teixits, en l’adob de pells, en la fabricació de tancaments de claraboies, de fars i d’altres objectes tradicionalment fabricats amb vidre, especialment de vidres de seguretat per a vitrines i automòbils blindats, etc
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora, car és…
cianamida de calci
Química
Sòlid cristal·lí i incolor.
El producte industrial, conegut generalment com a “cianamida” o “nitrocalç”, és un material pulverulent grisós, amb una puresa que no sol excedir el 70% i un contingut en nitrogen entre el 20 i el 25% És obtingut per reacció del carbur de calci amb nitrogen al voltant de 1000 o 1 100°C, segons un procés exotèrmic d’acord amb l’esquema CaC 2 + N 2 →CaCN 2 + C, ∆H= -72 000 cal La cianamida càlcica ha perdut una gran part del seu interès industrial com a font de composts nitrogenats Resten encara, però, diversos dels seus usos Pels volts del 60-70% de la producció és consumit com a adob…