Resultats de la cerca

Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments

Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…

El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto

Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations

Estudià a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on es doctorà el 1972 Després de dur a terme recerca en diverses universitats, l’any 1979 s’incorporà a Cetus Corp, una empresa de biotecnologia on el 1983 desenvolupà la seva aportació principal, la reacció en cadena de la polimerasa  PCR, descobriment que revolucionà la biologia molecular, la biomedicina i la biotecnologia, ja que permet fer un gran nombre de còpies de segments d’ADN de manera ràpida i notablement acurada Aquesta tècnica ha tingut aplicacions tan diverses com el diagnòstic de…

Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996

Treballà als departaments de química i bioquímica de la Universitat de Califòrnia El 1987 li fou concedit, juntament amb JMLehn i Charles J Pedersen, el premi Nobel de química pels seus treballs sobre síntesi de macromolècules cícliques d’estructura semblant a les zones actives dels polímers biològics Formulà la regla de Cram

Doctor en química per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, és professor a la Universitat de Colorado Demostrà que l’ARN té activitat catalítica L’any 1989 rebé el premi Nobel de química juntament amb S Altman , que havia arribat independentment als mateixos resultats

Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina

Sintetitzà i estudià diversos composts orgànics quinina, colesterol, cortisona, aminoàcids, estricnina, reserpina, oleandomicina, etc, i sobretot la clorofilla i l’estructura dels antibiòtics Per tots aquests treballs rebé el premi Nobel de química el 1965 Amb RHoffmann, formulà les regles de Woodward i Hoffmann , contribució fonamental a la química actual