Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja…
oxima d’amida
Química
Nom genèric que reben les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup —C(NH 2
)=NOH.
Són designades de la forma oxima de l’amina corresponent, i són obtingudes per reacció dels nitrils amb hidroxilamina
sulfanilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid sulfanílic.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable
anilida
Química
Nom genèric de les amides substituïdes en el nitrogen per un grup fenil, de formula general RCONHC6H5.
Les anilides són obtingudes per reacció d’un clorur d’àcid amb anilina, o d’un èster amb bromur de fenilaminomagnesi, i són sovint emprades com a derivats característics per a identificar i determinar la composició dels àcids carboxílics Les regles de nomenclatura de la IUPAC permeten designar les anilides utilitzant la terminació -anilida, exactament com hom utilitza la terminació -amida per a designar una amida no substituïda Exemple benzanilida C 6 H 5 CONH C 6 H 5
àcid al·lofànic
Química
Àcid orgànic hipotètic, de fórmula H2NCONHCOOH.
No ha pogut ésser preparat, però són conegudes les seves sals i èsters allofanat i la seva amida, que és el biuret
salicilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid salicílic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral
acrilamida
Química
Amida de l’àcid acrílic.
És un sòlid cristallí incolor, estable només entre 10 i 25ºC Es fon a 84,5ºC És soluble en acetona, cloroform dioxà, metanol i aigua Insoluble en benzè i heptà L’obtenció industrial més corrent és per hidratació de l’acrilonitril Ha d’ésser envasada amb inhibidors de polimerització nitrit de sodi o tiuràmics Són d’interès les amides monosubstituïdes N -isopropilacrilamida i N-tert -butilacrilamida De les disubstituïdes tenen aplicació les dimetilacrilamides, les dietilacrilamides i les dihexilacrilamides Són obtingudes fent reaccionar el clorur acriloïl amb les…
ftalimida
Química
Amida de l’àcid ftàlic.
Hom l’obté industrialment saturant l’anhídrid ftàlic fos amb amoníac sec i calent a 170-200°C i a pressió La seva sal potàssica és emprada en la síntesi de Gabriel Saponificant la ftalimida s’obre l’anell i hom obté l’àcid ftalimídic
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
acetamida
Química
Amida de l’àcid acètic, CH 3
CONH 2
.
Forma cristalls incolors, deliqüescents, que es fonen a 82° C, solubles en aigua i en alcohol És obtinguda o bé deshidratant l’acetat amònic, o bé tractant l’acetat etílic amb solució concentrada d’amoníac És utilitzada principalment en síntesi orgànica com a reactiu o com a dissolvent, en estabilització de peròxids i en plastificació de la nitrocellulosa