Resultats de la cerca

Forma composts amb la urea, la tiourea i certs aminoàcids

Hom els obté per hidròlisi bàsica dels àcids halogenats o per reacció de l’àcid nitrós sobre els aminoàcids

Les més importants són les 5-oxazolines substituïdes en la posició 4, emprades com a intermediàries en la síntesi de α-aminoàcids i α-cetoàcids

És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina

Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada

Sintetitzà i estudià diversos composts orgànics quinina, colesterol, cortisona, aminoàcids, estricnina, reserpina, oleandomicina, etc, i sobretot la clorofilla i l’estructura dels antibiòtics Per tots aquests treballs rebé el premi Nobel de química el 1965 Amb RHoffmann, formulà les regles de Woodward i Hoffmann , contribució fonamental a la química actual

Féu investigacions al Nutritional Laboratory de Cambridge 1933-38 i fou cap del departament de química física del National Institute for Medical Research 1952-56 i professor a la Technological University d’Eindhoven 1964 Desenvolupà el mètode de cromatografia en l’anàlisi orgànica, aplicable a totes les àrees de la investigació bioquímica, que menà al descobriment de nous antibiòtics i aminoàcids També desenvolupà diverses tècniques de cromatografia gas-líquid El 1952 compartí amb RLSynge el premi Nobel de química

Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless

Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über…

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Vanderbilt, es doctorà a la Universitat de Chicago i feu un postgrau a la Universitat de Cambridge  És el director i cofundador, juntament amb  Demis Hassabis , de DeepMind, empresa que creà AlphaFold, un model d’intelligència artificial per predir amb gran precisió l’estructura de proteïnes humanes a partir de la seva seqüència d’aminoàcids i que ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi Breakthrough, el Canada Gairdner International Award i el Lasker Award El 2024, juntament amb Hassabis, fou guardonat amb el premi Nobel…