Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
albúmina de sang
Química
Sèrum sanguini dessecat, en general provinent de sang de bou.
Pólvora o grums bruns, amorfs, solubles en aigua i en alcohol És preparada separant per centrifugació el sèrum de la sang coagulada, la qual és filtrada, decolorada i evaporada a pressió reduïda Hom la utilitza com a clarificant i en les indústries fotogràfica, tèxtil i d’adhesius
poli(clorur de vinil-acetat de vinilidè)
Química
Cada un dels copolímers del clorur de vinil i clorur de vinilidè.
Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament Els primers són amorfs i flexibles Els segons són cristallins, amb fibres de gran tenacitat i resistència S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pellícules per embolicar aliments, etc
resina
Química
Denominació genèrica de diferents substàncies orgàniques, principalment d’origen vegetal, de consistència sòlida o semisòlida molt viscosa, grogues o brunes, transparents o translúcides, solubles en l’èter, l’alcohol, el benzè i el disulfur de carboni, i insolubles en l’aigua.
Cremen amb una flama fumosa i troben aplicació en la preparació de laques i vernissos Originàriament, el terme “resina” fou aplicat a qualsevol de les substàncies terpèniques secretades per les plantes com un producte del metabolisme normal resines fisiològiques o anormal resines patològiques , les quals en contacte amb l’aigua esdevenen un sòlid amorf i vitri o un fluid més o menys viscós en són exemples característics l'ambre resina fòssil , el copal, la resina de pi galipot, quitrà i també diversos bàlsams bàlsam, els quals són coneguts com a resines naturals Posteriorment, hom ha…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…