Resultats de la cerca

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1964 Per mitjà d’anàlisis cristallogràfiques amb raigs X determinà l’estructura de la vitamina B 1 2 , del iodur de colesterol i de la penicillina

Els absorciòmetres, que reben diversos noms segons llur sistema de funcionament i llur camp d’aplicació, comparen intensitats lluminoses, adés visualment, adés per mitjà de cèllules fotoelèctriques colorímetre, fotòmetre, fotocolorímetre, espectrofotòmetre, etc

Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’augmentar…

Fou catedràtic d’anàlisi química i de química industrial inorgànica i, des del 1913, secretari de l’Escola d’Enginyers de Barcelona Autor de llibres de text i d’estudis com Manipulaciones de análisis químico 1906, Los aprovechamientos hidráulicos de Cataluña 1914, L’ensenyança de la química a l’Escola Industrial de Barcelona 1916 i El agua oxigenada es un oxidante o un reductor 1921

En aquest tipus d’anàlisi la mostra s’injecta en un corrent de líquid portador, al qual s’afegeixen diversos reactius Un cop han reaccionat, la mostra arriba a un detector on se'n determina la composició Entre els avantatges d’aquest mètode destaquen la possibilitat de realitzar anàlisis ràpides i repetides, la millora del temps de resposta, el menor cost, ja que les quantitats necessàries de mostra, reactius i dissolvents són menors, i la menor quantitat de temps que requereix

Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…

Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics…

Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i…

En general, les solucions bàsiques emprades són bases fortes, en particular els hidròxids de sodi, de potassi o de bari, totes les quals han d’ésser protegides del contacte amb l’atmosfera, ja que absorbeixen el diòxid de carboni, la qual cosa fa que minvi amb el temps llur concentració en base lliure És aconsellable, en conseqüència, de procedir sovint a la determinació d’aquesta per valoració amb un tipus primari de caràcter àcid, com el ftalat àcid de potassi, l’àcid benzoic, l’àcid sulfàmic o el iodat àcid de potassi Com en el cas de l'acidimetria, els mètodes alcalimètrics es fonamenten…