Resultats de la cerca

Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a antibiòtic…

És soluble en medi àcid, la qual cosa permet l’administració per via oral, i hom obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora Aquest antibiòtic, com totes les cefalosporines, és efectiu en gran nombre d’infeccions, però cal reservar-ne l’ús a casos d’infecció greu, d’acord amb les dades de l’antibiograma

Administrat per via oral, és absorbit gairebé totalment i aconsegueix el nivell sèric màxim al cap de poc més d’una hora És emprat en medicina com a antibiòtic d’ampli espectre

És emprat com a antimicrobià i contra el bacil de Koch quan presenta resistència als tuberculostàtics majors Els seus efectes secundaris són fer venir son, produir confusió mental i de vegades convulsions

És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases

És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre

Pertanyent a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids, fou preparada per Kawaguchi i alguns collaboradors l’any 1972 Es presenta en forma de pólvores cristallines que es fonen a 203-204°C El seu espectre i les característiques farmacocinètiques són similars a les de la kanamicina És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents sobretot bacils gramnegatius

És un sòlid cristallí, òpticament inactiu, que es fon a 111°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics La seva estructura fou determinada per RBWoodward, el qual posteriorment aconseguí de sintetitzar-la per primera vegada Aquesta molècula ha tingut un interès més aviat teòric des del punt de vista d’elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients

És administrada per via parenteral i efectiva en el tractament de gran nombre d’infeccions, però cal reservar-la per als casos greus d’infecció i d’acord amb l’antibiograma

La seva estructura química és senzilla i molt polar Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 94°C, soluble en aigua actua inhibint la primera fase de la síntesi de la paret bacteriana i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És administrada en forma de sal sòdica o càlcica, i per via oral Hom aconsegueix el màxim nivell plasmàtic al cap de dues hores