Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
antioxidant

Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’…
antipell
Química
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als d’assecat ràpid) a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.
Hom utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d’absorbir oxigen sense modificar llur volatilitat Els antipell han d’alentir al màxim la velocitat d’assecatge Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot diverses oximes, especialment l’oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l’oxima de la ciclohexanona, per a tintes d’impremta
butilhidroxianisol
Alimentació
Química
Sòlid incolor o lleugerament groguenc emprat com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades i xiclets.
És termoestable i, per tant, pot ésser afegit a productes cuits al forn és actiu a concentracions d’entre 0,001 a 0,04% El seu ús és segur en les quantitats autoritzades és un dels antioxidants més usats
aldol
Química
Líquid viscós, miscible amb aigua i amb molts solvents orgànics.
Bull a 83°C sota 20 mm de Hg i es descompon al voltant de 85°C tot donant crotonaldehid És obtingut per condensació aldòlica de l’acetaldehid Les seves principals aplicacions són la síntesi d’accelerants de vulcanització i d’antioxidants per al cautxú, la flotació de minerals i com a solvent
resveratrol
Química
Derivat de l’(E)-estilbè, és un estilbenoide (sovint anomenat incorrectament estilbè).
Es tracta d’una fitoalexina produïda de forma natural per diverses plantes quan pateixen l’atac de patògens com ara els bacteris o els fongs És un component del vi negre, ja que el raïm el produeix per defensar-se dels fongs Es ven com a complement alimentós, ja que té propietats antioxidants
carnosina
Química
Dipèptid de β-alanina i L-histidina que es troba principalment als músculs i al cervell.
Té propietats antioxidants com ara eliminar les espècies d’oxigen reactiu ROS i les espècies de nitrogen reactiu RNS, i la seva capacitat de reaccionar amb aldehids insaturats en alfa i beta formats a partir de la peroxidació dels àcids grassos de la membrana cellular També podria actuar al cervell com a neurotransmissor
carbazole

Carbazole
Química
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats; hom el troba en l’oli d’antracè procedent de la destil·lació seca del carbó; sintèticament és preparat per ciclació de l’orto-aminobifenil.
Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid
Àngel Messeguer i Peypoch
Química
Químic.
Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies farmacèutiques…
antioxigen
Química
Nom donat als antioxidants per Moureu i Dufraisse, que foren els primers a efectuar llur estudi sistemàtic.
prooxidant
Química
Substància que afavoreix l’aparició d’espècies reactives o oxidants, o que eliminen els antioxidants o inhibeixen llur acció.