Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
desbrotador
Química
Agronomia
Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.
Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba
aparell
Química
Producte destinat a preparar el suport sobre el qual hom ha d’aplicar una pintura, amb el fi d’obtenir un fons ben llis i homogeni que no sigui excessivament absorbent.
L’aparell pot ésser aplicat, bé directament sobre el suport, quan no hi ha problemes d’adherència, bé sobre una capa inicial d' emprimació destinada a assegurar una bona adherència i, en el cas dels metalls, a millorar la protecció contra la corrosió Una emprimació prèvia és indispensable per als metalls lleugers i és també emprada sovint per als metalls ferrosos Si la superfície inicial del suport és ja prou regular i llisa per a l’acabat que hom vol obtenir, l’aparell pot ésser suprimit i hom pot pintar, bé directament, bé sobre una emprimació, utilitzada als efectes d’assegurar l’…
criometria
Química
Mesura de les temperatures de congelació de les dissolucions.
En aplicar-hi la llei de Raoult, hom pot determinar la concentració de solut en la dissolució crioscòpia
pintura anticorrosiva
Química
Pintura destinada a protegir les superfícies metàl·liques de la corrosió produïda per la intempèrie (pintura antirovell), l’aigua de mar, els productes químics, etc.
Atesa la magnitud de les destruccions causades per la corrosió, les pintures anticorrosives tenen gran improtància econòmica Llurs principals característiques són adherència excellent, impermeabilitat a l’aigua i als ions i aptitud a tapar perfectament els porus i anngractuositats del metall En general, per a obtenir bons resultats, cal aplicar-les sobre superfícies perfectament netes sorrejades, desoxidades, etc Els pigments i lligants utilitzats depenen del medi corrosiu contra el qual cal efectuar la protecció En les pintures destinades, per exemple, a la indústria química, cal que el…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’…
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…
agent d’acoblament
Química
Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques, especialment en condicions severes d’exposició a la humitat.
Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
plastisol
Química
Dispersió viscosa d’una resina finament dividida en un plastificant líquid, emprada per a obtenir imitacions de cuir, en aplicar-la damunt un suport tèxtil, o diversos objectes, per emmotllament, i endurir-la posteriorment per calor.
Química 2018
Química
Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…