Resultats de la cerca

En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC

Un àtom de carboni asimètric confereix una dissimetria a la molècula que el conté, i en conseqüència aquesta presenta activitat òptica La distribució diferent dels quatre substituents del carboni asimètric, de manera que es formin dues molècules les configuracions de les quals tinguin la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la seva imatge en un mirall, dóna lloc a l’existència de dos isòmers òpticament actius isomeria

Així, per exemple, diferències de configuració d’un àtom de carboni donen lloc a isòmers òptics

En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost

També difereixen en la natura del radical que formen aquests àtoms, però no difereixen en la valència de llur àtom central ni en l’arranjament dels àtoms a l’entorn de l’àtom central tautomeria

Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents Així, per…

El nom sulfoni és emprat com a base de la nomenclatura dels ions formats per protonació, alquilació o fixació d’un altre grup positiu sobre un àtom de sofre divalent

El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…

Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia

Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…