Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
higroscòpic | higroscòpica
diacetona alcohol
Química
Líquid inflamable d’olor agradable que bull a 167,9°C, miscible amb aigua, alcohol, èter i altres dissolvents.
Es descompon per contacte prolongat amb àlcalis i per destillació a la pressió atmosfèrica És emprada com a dissolvent de l’acetat de cellulosa, de la nitrocellulosa i de resines, olis i greixos
elèctrode d’hidrogen

Elèctrode d’hidrogen que actua com a càtode en una cel·lula electroquímica
© Fototeca.cat
Química
Elèctrode de platí entorn del qual bombolleja hidrogen.
Hom acostuma a prendre com a potencial zero el d’un elèctrode d’hidrogen, a la pressió atmosfèrica, en una solució d’ions hidrogen d’activitat unitat És emprat com a elèctrode de referència
Edward Frankland
Química
Químic anglès.
Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen
aldol
Química
Designació genèrica dels β-hidroxialdehids.
Els aldols són substàncies solubles en aigua, poc estables, amb les propietats dels aldehids i dels alcohols Es dimeritzen fàcilment i per destillació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics donen aldehids etilènics Són obtinguts per condensació aldòlida d’aldehids i en certes condicions es descomponen regenerant-los El més conegut és l’aldol ordinari, anomenat simplement aldol
reducció de Wolff-Kishner
Química
Procediment per a la reducció en medi bàsic de grups carbonil d’aldehid o cetona a grups metilè, descobert independentment per Kishner, l’any 1911, i per Wolff, l’any 1912.
Consisteix en la conversió del compost carbonílic en la seva hidrazona amb posterior escalfament d’aquesta en autoclau en presència d’etòxid sòdic i etanol N'existeix una varietat, introduïda per HMinton l’any 1946, que permet la realització d’aquest procés a gran escala, a pressió atmosfèrica, mitjançant la formació in situ de la hidrazona i la posterior descomposició d’aquesta a 200°C
cianhidrina de l’acetona
Química
Nom trivial del 2-hidroxi-2-metilpropannitril o α-hidroxiisobutironitril: (CH 3
) 2
C(OH)CN.
Líquid soluble en aigua i en la major part dels dissolvents orgànics, que bull a 82°C sota una pressió de 23 mm de Hg i es descompon destillant-lo a pressió atmosfèrica És obtingut addicionant en fase líquida, a baixa temperatura i en presència d’un catalitzador alcalí, cianur d’hidrogen àcid cianhídric a l’acetona S'utilitza com a insecticida i com a intermediari en síntesi orgànica, especialment per a la preparació industrial dels èsters metacrílics
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el…
fum
Química
Aerosol format per partícules carbonoses sòlides disperses en el si d’un gas.
Generalment es forma quan la combustió de diferents cossos és incompleta El fum pot contribuir a la corrosió de metalls, pot matar plantes i pot intoxicar persones i animals contaminació atmosfèrica El fum no es produeix necessàriament per combustió, car pot procedir de gotes líquides, com és el cas, en les guerres, de les cortines de fum , molt emprades en tàctica militar per a establir una pantalla d’ocultació entre l’enemic i l’objectiu a amagar per a aquest fi hom empra substàncies fumígenes fumigen Els generadors de fum cremen fòsfor, àcid clorosulfònic, triòxid de sofre,…
topping
Química
Primera destil·lació del petroli brut en la refineria, efectuada a pressió atmosfèrica.