Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
operació unitària
Química
Cadascuna de les operacions bàsiques d’un procés químic.
N'existeix un nombre bastant reduït, i cada una té lloc en un element individual de l’equip per exemple, la destillació té lloc en una columna i la filtració pot realitzar-se en una premsa o bé en un filtre
amonobase
Química
Substància que manifesta propietats bàsiques en l’amoníac líquid (dóna ions NH 2 -
).
Els amidurs alcalins són amonobases
salificable
Química
Dit dels àcids, de les bases, de les sals àcides i d’algunes sals bàsiques.
àlcali
Química
Originàriament, cadascun dels carbonats alcalins solubles obtinguts de les cendres dels vegetals.
Actualment, designació genèrica i imprecisa de cada un dels òxids, dels hidròxids i dels carbonats dels metalls alcalins Les principals característiques dels àlcalis són llurs propietats bàsiques i la solubilitat en aigua Per extensió, de vegades són anomenats també àlcalis els òxids i hidròxids de magnesi, calci i bari i l’amoníac
subgal·lat de bismut
Química
Sal de bismut bàsica de l’àcid gàl·lic.
Com totes les sals bàsiques, la seva composició és variable ha de contenir, però, entre el 52 i el 57% de Bi 2 O 3 Pólvores grogues, pesants, inodores i insípides, insolubles en aigua i en alcohol Per les seves propietats astringents i absorbents és emprat com a antidiarreic i com a protector i assecant en úlceres i ferides És anomenat també dermatol
pirimidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un sòlid que es fon a 22°C, bull a 124°C i és soluble en l’aigua i l’alcohol Presenta caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques Fou sintetitzada el 1900 per Sigmund Gabriel Un gran nombre de derivats de la pirimidina anomenats bases pirimidíniques pirimidínic són de gran importància biològica i formen part dels àcids nucleics nucleic, dels quals són obtinguts per hidròlisi total
pirrolidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell pirròlic (pirrole) totalment hidrogenat.
És un líquid incolor, tòxic, amb l’olor característica de les amines, que bull a 89°C i té una densitat de 0,852 És soluble en l’aigua, alcohol i èter Hom l’obté per reducció del pirrole i per tractament del tetrahidrofurane amb amoníac Presenta propietats bàsiques i és emprada com a intermediària en la manufactura de productes farmacèutics, fungicides, insecticides i acceleradors de vulcanització Té la fórmula
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3 400 cm - 1…
índex d’acetil
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’àcid acètic obtingut per saponificació d’un gram de mostra d’oli o greix acetilat.
L’índex d’acetil o el seu equivalent, l' índex d’hidroxil indiquen la proporció de funcions alcohol no esterificades que existeixen en un oli o greix i són valors característics d’aquests La determinació pot fer-se per diversos mètodes, les etapes bàsiques dels quals són l’acetilació del greix amb anhídrid acètic, l’aïllament del producte acetilat i la saponificació Si la determinació és feta sobre un greix i sobre els seus àcids grassos, és possible de deduir-ne la quantitat de monoglicèrids i de diglicèrids presents
antimonil
Química
Designació, no aprovada per la IUPAC, del grup SbO, formalment present a les sals bàsiques d’antimoni trivalent.