Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
violeta de genciana
Biologia
Farmàcia
Química
Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.
És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina
tobramicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic que pertany a la classe dels aminoglicosídics, produït per soques de Streptomyces tenebratius
.
Fou introduïda l’any 1976 i presenta activitat bactericida contra Pseudomonas aeruginosa és de dues a quatre vegades més activa que la gentamicina Administrada per via intramuscular, hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al voltant d’una hora
sisomicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic de la classe dels aminoglicosídics que es produeix per fermentació de Micromonospora inyoesis
.
El monohidrat es presenta en forma d’agulles que es fonen a 198-201°C Té acció bactericida, i el seu espectre d’activitat és ampli, però cal reservar-ne l’ús per a infeccions produïdes per gèrmens gramnegatius resistents a altres antibiòtics
àcid peracètic
Química
Peroxiàcid corresponent a l’àcid acètic.
És un líquid incolor, d’olor molt forta, que bull a 105°C i explota a 110°C La seva solubilitat és similar a la de l’àcid acètic Hom l’obté per oxidació de l’àcid acètic amb peròxid d'hidrogen en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador És subministrat en solucions al 40% en àcid acètic És emprat com a agent de blanqueig, catalitzador per a polimeritzacions, bactericida i fungicida, i com a oxidant en síntesi orgànica
ozó
Química
Forma al·lotròpica de l’oxigen corresponent a la fórmula O3
.
És un gas inestable, d’olor penetrant, que es descompon per sobre de la seva temperatura crítica donant oxigen O 2 O 3 →3/2 O 2 + 34 kcal/mol Es forma a les capes altes de l’atmosfera quan l’oxigen absorbeix radiació ultraviolada Comercialment, hom l’obté per descàrregues elèctriques en el si d’oxigen mitjançant ozonitzadors És un dels oxidants més forts conegut, que porta a la majoria de composts inorgànics a llur estat de màxima oxidació Quant als composts orgànics, reacciona amb les olefines addicionant-s’hi per a formar ozònics en la reacció d'ozonòlisi És tòxic àdhuc a molt petita…
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
cefalexina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida semisintètic d’ampli espectre i hidrosoluble derivat de l’àcid 7-aminocefalosporànic.
És soluble en medi àcid, la qual cosa permet l’administració per via oral, i hom obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora Aquest antibiòtic, com totes les cefalosporines, és efectiu en gran nombre d’infeccions, però cal reservar-ne l’ús a casos d’infecció greu, d’acord amb les dades de l’antibiograma
carbenicil·lina
Farmàcia
Química
Antibiòtic bactericida, el primer de la seva mena en ésser efectiu contra el Pseudomonas aeruginosa
.
És inestable en medi àcid i per aquesta causa no és absorbible per via oral L’absorció per via intramuscular és molt ràpida És emprada en les infeccions sistemàtiques greus i en les infeccions cròniques del tracte urinari
groc d’acridina
Química
Colorant bàsic groc derivat de l’acridina que ha estat utilitzat en medicina com a bactericida.
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…