Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
pigment
Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
blanc
Pigments blancs
©
àcid cianúric
Química
Trímer de l’àcid ciànic.
És obtingut per escalfament de la urea Cristalls blancs de tast amargant, són emprats en síntesi orgànica
dinitrobenzè
Química
Compost que conté dos grups nitro en la molècula.
Es presenta en forma de cristalls blancs solubles en dissolvents orgànics Hom el prepara per nitració directa del nitrobenzè i n'obté les tres formes orto-, meta- i para -dinitrobenzè
blanc d’Espanya
Química
Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls.
També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos
àcid mecònic
Farmàcia
Química
Àcid derivat de la γ-pirona, que hom extreu de l’opi.
Es presenta en cristalls blancs, solubles en aigua i alcohol per acció de la calor perd una molècula o més de CO 2 i es transforma en l’anomenat àcid comènic
benzoat de benzil
Química
Èster benzílic de l’àcid benzoic, component principal dels bàlsams del Perú i de Tolú.
Cristalls blancs d’olor aromàtica que es fonen a 20°C, són obtinguts per reacció en sec de benzoat sòdic i clorur de benzil en presència de trietilamina És emprat com a agent plastificant en perfumeria i en medicina
clorhidrat d’anilina
Química
Cristalls blancs que s’enfosqueixen en l’aire i a la llum.
Són solubles en aigua i alcohol, i es fonen a 198°C És obtingut a partir d’anilina i àcid clorhídric, i és emprat com a intermediari en la síntesi de colorants i per a la tintura i l’estampat al negre d’anilina
persulfat
Alimentació
Química
Peroxodisulfat.
Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners
ricinoleat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid ricinoleic.
Els ricinoleats alcalins són sòlids blancs, cerosos, que s’obtenen per saponificació de la ricinoleïna i són emprats com a agents emulsionants en la manufactura de sabons especials D’altra part, els ricinoleats d’alcohols de cadena curta, que hom obté per esterificació de l’àcid ricinoleic o per alcohòlisi de la ricinoleïna, són líquids incolors, emprats com a plastificants, lubrificants i agents mullants