Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cafeol
Química
Producte oliós obtingut per lixiviació amb èter del cafè torrat.
És una mescla de distintes substàncies volàtils produïdes en el procés d’elaboració del cafè i responsables del seu gust
descafeïnament
Alimentació
Química
Operació a què són sotmesos els grans de cafè a fi d’eliminar-ne la cafeïna i suprimir-ne les possibles accions fisiològiques no convenients sense canviar-ne les característiques organolèptiques.
El procés més primitiu consisteix a hidratar el gra verd, acidificar i extreure la cafeïna amb dissolvents orgànics, assecar el gra per eliminar-ne el dissolvent i torrar-lo Una millora del procés és extreure la cafeïna amb aigua calenta 93°C i després separar-la'n amb dissolvents orgànics a fi que aquests no estiguin en contacte amb el cafè La cafeïna extreta és utilitzada en la indústria farmacèutica
oli de parafina
Farmàcia
Química
Parafina líquida.
És emprat, no sempre amb autorització, per a millorar l’aspecte de certs aliments abrillantament d’arròs i de cafè
àcid clorogènic
Química
Factor important del metabolisme de diverses plantes.
Isolat dels grans de cafè verd i també d’altres plantes dicotiledònies, conjuntament amb els seus isòmers, els àcids isoclorogènic i neoclorogènic
Ignasi Vidal i Guitart

Ignasi Vidal i Guitart
© Família Vidal Maspons
Química
Químic i industrial.
Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí un altre cop…
prenol
Química
Alcohol natural, un dels terpens més simples.
És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels…
trigonel·lina
Alimentació
Química
Betaïna de l’àcid nicotínic, sense activitat vitamínica, present en el cafè, les patates i el fenigrec.
desnaturalització
Química
Acció de fer perdre les qualitats naturals i pròpies d’una substància, la qual cosa hom aconsegueix per modificació de l’estructura de la molècula.
Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol etílic,…
cafeïna

Cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…