Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
maltol
Alimentació
Química
Substància fragant i de tast característic, extreta de l’escorça del làrix.
Es fon a 161-162°C i és soluble en aigua calenta Hom l’empra com a additiu alimentari reforçador del gust
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i condueix a la…
policondensació
Química
Reacció de polimerització que transcorre mitjançant la interacció de grups funcionals pertanyents a monòmers polifuncionals amb eliminació repetida d’una molècula petita, com l’aigua, l’amoníac o el clorur d’hidrogen.
Les policondensacions transcorren per passos, i n'és un exemple característic l’esterificació de glicols amb àcids dibàsics per formar polièsters
betum de Judea
Química
Asfalt natural.
Conegut des de temps inmemorials Ur, Egipte, hom li dóna aquesta denominació per tal com els jaciments més antics de materials bituminosos són a la vall del Jordà Utilitzat com a colorant al s XVIII i durant una part del XIX, dóna bells matissos i veladures d’un marró càlid característic és molt poc emprat actualment
tiocianat
Química
Anió de l’àcid tiociànic, de fórmula [(SCN) 1 -
].
Presenta un caràcter bidentat, i pot reaccionar tant per l’àtom de sofre com pel de nitrogen L’anió tiocianat presenta caràcter reductor i s’oxida amb facilitat a tiocianogen Actua com a lligand en nombrosos complexos i reacciona amb l’ió FeIII per a formar un complex característic, de color vermell intens aquesta reacció té aplicació en anàlisi química
base
Química
Família d’hidrocarburs que forma el percentatge més important o característic de la composició d’un petroli.
Hom diu que el petroli és de base parafínica si hi predominen les parafines, de base naftènica quan hi predominen els àcids naftènics i derivats, de base aromàtica quan hi predominen els composts aromàtics, de base asfàltica quan és ric en hidrocarburs d’alt pes molecular, dels quals hom obté per destillació una gran quantitat d’asfalt, etc En general, els petrolis d’una regió determinada presenten una mateixa base
safranina
Química
Cadascun dels membres d’una família de colorants derivats de la fenazina
, que pertanyen a la sèrie dels colorants azínics.
Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic
postprecipitació
Química
Aparició lenta d’una segona fase deprecipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita
prototropisme
Química
Tipus de tautomeria
en el qual les dues formes en equilibri són intercanviables mitjançant el desplaçament d’un àtom d’hidrogen.
Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia
semireacció
Química
En una reacció d’oxidoreducció, cadascun dels processos d’oxidació o de reducció quan hom els considera, artificiosament, per separat.
Les semireaccions són representades mitjançant equacions químiques en les quals intervenen electrons com a “reactius” en un dels dos membres, i tenen associat un potencial d’elèctrode característic L’ús de les semireaccions permet, mitjançant llur combinació apropiada, el càlcul del potencial del sistema considerat i l’estimació —fent servir l’equació de Nernst— de la constant d’equilibri del procés pila Així, en la pila Daniell semireacció d’oxidació anòdica Zn 0 →Zn 2 + +2e - , E 0 o x i d = 0,76 V semireacció de reducció catòdica Cu 2 + +2e - →Cu 0 , E 0 r e d = -0,34 V…