Resultats de la cerca

provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…

Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes…

Les amidines R—C=NHNH 2 es designen reemplaçant en el nom de l’àcid RCOOH el sufix -oic o -ic per la terminació -amidina , o la terminació -carboxílic per la terminació -carboxamidina Exemple hexanamidina C 5 H 1 1 C =NHNH 2 Les amidines són obtingudes per l’acció de l’amidur sòdic sobre els nitrils o per acció de l’amoníac sobre els clorhidrats d’iminoèters Tenen caràcter bàsic, donen clorhidrats ben cristallitzats i s’hidrolitzen fàcilment donant amides algunes tenen propietats farmacològiques interessants Les amidines N-substituïdes manifesten el fenomen de la prototropia Així, per…

Són designades de la forma oxima de l’amina corresponent, i són obtingudes per reacció dels nitrils amb hidroxilamina

Si aquest grup va unit a dos radicals monovalents, és una amina secundària si va lligat a dos radicals carbonil, és una imida En el cas més corrent, va lligat a un àtom de carboni i el grup funcional és =C=NH, com en les aldimines R-CH=NH i en les cetimines R-C=NH-R´

Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…

Tenen un caràcter feblement àcid i l’hidrogen del grup -NH- pot ésser reemplaçat per metalls alcalins

En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…

Segons les regles de la IUPAC, les cetones alifàtiques RR'CO són designades, en la nomenclatura substitutiva, afegint al nom de l’hidrocarbur RR'CH 2 en català, sovint seguit d’una n etimològica el sufix -ona davant el nom va el nombre que indica la posició del carboni carbonílic en la cadena En la nomenclatura funció-radical, els radicals units al grup CO —la funció cetona— són citats seguint l’ordre alfabètic Finalment, hom empra la forma traduïda directament de l’anglès, en què la funció cetona segueix els noms dels radicals ordenats alfabèticament Així, per exemple, els tres noms de la…

Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…