Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons…
assecament
Química
Modificació que experimenta una pel·lícula de pintura o vernís en passar de l’estat líquid al sòlid.
La sola evaporació del dissolvent produeix l’assecament en el cas de productes cellulòsics i vernissos a base d’alcohol Altres fenòmens s’ajunten a aquest cas, com és ara l’oxidació lenta dels olis sicatius en les pintures i el s vernissos grassos o la polimerització del lligant afavorida per la calor en el cas de les resines sintètiques termoenduribles
diluir
Química
Disminuir la concentració (d’una substància sòlida, líquida o gasosa) per dilució, dit sobretot en el cas de les dissolucions.
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses…
halur
Química
Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d’un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens.
En el primer cas les solucions aquoses són àcides i cadascun dels composts és un hidràcid el tercer cas és el dels composts dits interhalògens , del tipus ClF 3 i IF 7
agent d’absorció
Química
Substància absorbent de les radiacions ultraviolades que hom afegeix a un producte, sigui per donar-li propietats protectores contra les esmentades radiacions (com és el cas dels productes antisolars), sigui per protegir-lo de la degradació fotoquímica que aquestes radiacions provoquen (cas, per exemple, dels materials plàstics).
Els agents d’absorció emprats de manera més corrent són derivats de la benzofenona, de l’àcid salicílic, de l’acrilonitril o del benzotriazole
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència d’espècies…
esponja
Química
Massa porosa de metall finament dividida.
En el cas del palladi hom l’obté per reducció seca del seu aminoclorur, i en el cas del platí, per calcinació del cloroplatinat amònic Són emprades com a catalitzadors d’oxidació en l’obtenció dels àcids acètic, nítric i sulfúric, i en altres processos d’oxidació
xoc osmòtic
Biologia
Química
Canvi sobtat en la pressió osmòtica que afecta un sistema o organisme viu.
S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules
colorimetria
Química
Designació antiga de l’ absorciometria
de llum visible.
La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log I₀/ I = kcl, on I o és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀ , d’aquesta i d’una…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina