Resultats de la cerca

Per llur capacitat aïllant i per llur baixa densitat, els materials cellulars són emprats com a aïllants tèrmics i elèctrics, com a material d’embalatge

És un compost inert que s’activa per metabolisme hepàtic Actua com a agent alquilant impedint la mitosi cellular En medicina és emprat com a antineoplàstic

Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta

S'envermelleix a l’aire, dóna un dihidrat i es descompon a 253-255°C Poc soluble, dóna solucions aquoses àcides Provoca diabetis per destrucció selectiva de les cèllules β dels illots de Langerhans, per alteració de la permeabilitat de la membrana cellular

És un agent alquilant que s’uneix covalentment i de forma irreversible a l’ADN, provocant-li una alteració estructural i funcional com a conseqüència, i deixant perturbats el creixement i la divisió cellular És emprat en medicina com a antineoplàsic, especialment en la leucèmia limfocitària

Té propietats antioxidants com ara eliminar les espècies d’oxigen reactiu ROS i les espècies de nitrogen reactiu RNS, i la seva capacitat de reaccionar amb aldehids insaturats en alfa i beta formats a partir de la peroxidació dels àcids grassos de la membrana cellular També podria actuar al cervell com a neurotransmissor

Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba

Doctor en filosofia, estudià botànica amb Karl Wilhelm von Nägeli i química amb Adolf Ritter Baeyer, de qui fou ajudant Fou professor, successivament, a les universitats de Kiel, Tübingen, Breslau i Würzburg L’any 1907 li fou atorgat el premi Nobel de química pel descobriment de la fermentació no cellular Els seus treballs provaren que la fermentació alcohòlica resulta de l’acció química d’uns enzims anomenats zimases, i que no és pas conseqüència —semblantment a qualsevol altra— de cap “activitat vital” exclusiva d’éssers vius, bé que aquests enzims, químicament tipificables, van íntimament…

Estudià a la Universitat de Pennsilvània i a la de Harvard, on es doctorà el 1943 Treballà a Copenhaguen com a investigador convidat al laboratori Carlsberg durant el curs 1939-40 i, més tard, l’any 1947 a l’Institut Nobel de Medicina d’Estocolm Fou professor de les universitats de Harvard i de Johns Hopkins i director del laboratori de fisiologia cellular i metabolisme en el National Institutes of Health L’any 1961 demostrà que la ribonucleasa podia mantenir la seva activitat enzimàtica després de desnaturalitzar-se, la qual cosa li valgué, el 1972, el premi Nobel de química que compartí amb…

Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en la capa de…