Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Bernard Feringa

Bernard Feringa
© Rijksuniversiteit Groningen
Química
Químic neerlandès.
Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…
Concepció Solans i Marsà
Química
Química.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de Catalunya IQAC i…
Miquel Duran i Portas
Química
Químic.
Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…
meitneri
Química
Element químic de nombre atòmic 109 i nombre màssic 268, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1997.
Fou descobert l’any 1982 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Mt en una fusió amb isòtops de ferro 58 i bismut 209, en una reacció que produeix un neutró, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El seu nom és en honor de la científica Lisa Meitner
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…
Glenn Theodore Seaborg
Química
Químic nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation…
nihoni
Química
Element químic sintètic de nombre atòmic 113, aprovat per la IUPAC el novembre del 2016.
La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununtri , amb el símbol Uut L’any 2015 fou assignada la descoberta d’aquest element —que es remunta al 2004— a l’institut Riken Japó, per davant de les reclamacions de l’Institut de Recerca Nuclear JINR de Dubna Rússia, un equip nord-americà i rus que assegurava haver reportat el descobriment el 2003, com a subproducte de la formació de l’ununpenti posteriorment anomenat moscovi El nihoni és un element sintètic, resultat de la desintegració de l’element 115 moscovi, i radioactiu, l’isòtop més estable conegut del qual, el nihoni-…
Jean-Pierre Sauvage

Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg
Química
Químic francès.
Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera…
Àngel Messeguer i Peypoch
Química
Químic.
Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies farmacèutiques…
Martin Karplus
Química
Químic nord-americà d’origen austríac.
A quinze anys emigrà amb la seva família als EUA Estudià a la Universitat de Harvard i a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, on es doctorà l’any 1953 sota la direcció de Linus Pauling Després d’un postdoctorat a Oxford, el 1955 s’incorporà a la Universitat d’Illinois, d’on passà el 1966 a la de Harvard, on des d’aleshores ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica i científica És també professor invitat en diverses universitats europees i nord-americanes Ha desenvolupat models per ordinador que permeten simulacions d’interaccions moleculars de gran utilitat en la recerca…