Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
àcid fumàric
Química
Àcid dibàsic insaturat que es troba en algunes plantes.
Es fon a 287°C a 200°C comença a sublimar, i entre 250 i 300°C es transforma parcialment en anhídrid maleic Això permet de diferenciar-lo clarament de l’àcid maleic isòmer cis -, que es transforma en anhídric maleic en condicions molt suaus L’àcid fumàric, atesa la seva estructura simètrica, és més estable que el maleic, i per això és molt menys soluble en aigua que l’isòmer cis - i més dens Hom l’obté per isomerització de l’àcid maleic És emprat en la fabricació de resines alquídiques resina alquídica i de polièster i com a acidulant en productes alimentaris La deshidrogenació…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic…
microplàstic
Química
Partícula de plàstic inferior a cinc mil·límetres de diàmetre.
Els microplàstics es classifiquen en microplàstics primaris , fabricats per a l'ús directe en productes i aplicacions industrials additius en cosmètica, pintura o pèllets de la indústria plàstica i microplàstics secundaris , resultat de la fragmentació d'objectes plàstics més grans A diferència dels residus de plàstic envasos, parts d’objectes fabricats, etc, clarament visibles però fàcilment transportables i acumulables per a la seva destrucció, els microplàstics d’ambdós tipus es caracteritzen, atesa la seva mida, per la dificultat de ser identificats i separats, dificultat a…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…