Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
coeficient osmòtic
Física
Química
Coeficient introduït per Bjerrum, que inclou tots els factors que expressen la desviació del comportament d’una solució respecte del comportament ideal.
D’aquesta forma, per un component i d’una barreja, el potencial químic s’expressa per μ i =μ o i + g i RT ln x i on g i és el coeficient osmòtic i x i és la fracció molar del solut en la dissolució
coeficient d’activitat
Química
Quantitat γ per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.
Amb les convencions usuals respecte als estats de referència, γ = a/P en el cas dels gasos i γ = a/c en el cas de les solucions Segons que la concentració sigui expressada en fracció molar, molalitat o molaritat, el valor numèric de γ varia L’interès dels coeficients d’activitat resideix en el fet que varien molt més lentament que les activitats i es presten millor, per tant, a les interpolacions i extrapolacions En el cas dels electròlits forts, com que és impossible calcular les activitats individuals dels ions, hom introdueix un coeficient d’activitat mitjà γ ± , deduïble de…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les…
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica…
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
equació
Química
Representació, mitjançant símbols químics, dels canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una reacció química.
El primer membre de l’equació representa les substàncies que entren en reacció, anomenades reactants , i el segon, els productes de la reacció, separats tots dos membres per una sageta → i la reacció és irreversible, o per dues sagetes ⇌ si és reversible Cadascun dels components de l’equació va acompanyat d’un coeficient estequiomètric que fixa la proporció en què els components entren en la reacció Així, per exemple N 2 + 3H 2 ⇌2NH 3 Bé que l’equació química no dóna informació sobre la cinètica de la reacció en l’aspecte energètic, hom pot indicar les variacions d’entalpia, d’…
anticongelant
Química
Substància que hom afegeix a un líquid —generalment aigua— per rebaixar-li el punt de congelació.
L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de…
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick…
partició
Química
Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.
En el cas ideal, la relació de concentracions del solut en ambdues fases és, un cop aconseguit l’equilibri, una constant a una temperatura donada Aquesta constant, definida com K Y c 1 / c 2 , és anomenada coeficient de partició Aquesta constància s’acompleix únicament per a dissolucions molt diluïdes en fases essencialment immiscibles El fenomen de la partició pot ésser representat adequadament mitjançant les isotermes de partició , en les quals hom representa la concentració del solut en una fase, enfront de la concentració en l’altra fase, les quals mostren generalment…
politetrafluoroetilè
Química
Tecnologia
Poliolefina perfluorada derivada del tetrafluoroetilè
.
Hom l’obté principalment per polimerització en suspensió del monòmer a pressió i en presència d’un iniciador radicalari, com el persulfat potàssic, d’on resulta un polímer granular, susceptible d’emmotllament i extrusió, amb un pes molecular mitjà de 5 × 10 5 a 10 7 És un sòlid amb la consistència d’una cera, de color blanc, amb molt bones propietats com a aïllant elèctric i amb el coeficient de fregament més baix de tots els materials sòlids coneguts És resistent a tots els agents químics, excepte els metalls alcalins fosos i el fluor, i no és soluble en cap dissolvent Té una…