Resultats de la cerca

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori

Fill de pare d’ascendència grecoxipriota i de mare sinosingapuresa Estudià al Queens’ College de Cambridge i es doctorà en Neurociència Cognitiva al University College de Londres UCL el 2009  Fou programador i dissenyador de videojocs i expert en jocs de taula És el director executiu i cofundador de DeepMind i Isomorphic Labs, i assessor d’intelligència artificial per al govern del Regne Unit El seu treball, juntament amb  John M Jumper , en el programa d’intelligència artificial AlphaFold, desenvolupat per DeepMind, ha estat guardonat entre d’altres amb el premi Breakthrough, el Canada…

Treballà amb Berthelot al Collège de France i estudià l’acció dels catalitzadors metàllics sobre la hidrogenació de diversos composts Rebé, juntament amb Grignard, el premi Nobel de química el 1912 Publicà La catalyse en chimie organique 1913

Descobrí el brom el 1826 en aïllar-lo de l’aigua de mar, i demostrà que la substància descoberta era un element afí al clor i al iode Fou professor a Montpeller, a la Sorbona i al Collège de France

Professor a la Universitat Louis Pasteur 1970-79 i al Collège de France des del 1979, el 1987 li fou atorgat el premi Nobel de química, amb DJ Cram i C-J Pedersen, per les seves recerques sobre la síntesi en laboratori de molècules que reprodueixen funcions químiques i biològiques d’organismes vius

Fou professor al Lafayette College de Pennsilvània Hom anomena fluid o plàstic de Bingham a una substància ideal que roman rígida per dessota d’un cert esforç aplicat, però que flueix com un líquid newtonià en què la velocitat de deformació és proporcional a l’esforç quan l’esforç traspassa aquest llindar

Fou professor a Glasgow i a l’University College de Londres Arran dels seus estudis sobre l’absorció de gasos per líquids, determinà la llei de difusió que porta el seu nom Hom el pot considerar l’iniciador de la química colloidal, en fixar els conceptes de colloide, cristalloide i osmosi Un recull dels seus treballs es troba a Elements of Chemistry 1837

Fou professor i investigador, a l’Emmanuel College de la seva ciutat natal S'especialitzà, juntament amb el seu deixeble George Porter, en la provocació, l’observació i el mesurament de reaccions químiques ultraràpides mil milionèsims de segon i en l’estudi de les variacions de l’equilibri químic sota petits impulsos elèctrics Compartí el premi Nobel de química de l’any 1967 amb Porter i l’alemany Manfred Eigen

Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir

Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie expérimentale et…