Resultats de la cerca

En la majoria de les combustions el comburent és l’oxigen de l’aire Als combustibles que tenen oxigen en llur molècula no els cal comburent per a poder cremar

La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec…

Mescla de sofre, nitrat de potassi, sulfur d’antimoni i altres composts, bàsicament és formada per un material pirofòric que actua com a combustible i un comburent que li forneix l’oxigen Hom acoloreix la llum generada en la combustió mitjançant l’addició de diversos composts de metalls que en volatilitzar-se donen colors característics l’estronci, vermell el bari, verd, etc La temperatura d’inflamació d’aquestes mescles és d’uns 500°C, i és aconseguida mitjançant una esca, que en molts de casos és a base de pólvora negra, la qual és encesa per un iniciador de tipus mecànic o…

Pura és un líquid incolor, xaropós, càustic per a la pell, miscible amb aigua, soluble en alcohol i èter, de densitat 1,4422 a 25°C que un cop congelat es fon a -0,41°C Bull a 150,2°C, però es descompon per la calor en aigua i oxigen, cosa que obliga a destillar-la a pressió reduïda És un àcid molt feble i té per estructura HO-OH amb possible tautomerisme amb H-H-O → O Es presenta i és utilitzada sempre en solució aquosa, a concentracions que varien entre 3 i 90% Amb negra de platí esdevé explosiva la retarden, en canvi, els àcids, l’alcohol i moltes substàncies orgàniques, i les solucions…

Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775  Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…