Resultats de la cerca

Ha estudiat els fenòmens que intervenen en una reacció química i la dinàmica dels processos químics elementals Premi Nobel de química del 1986 compartit amb Yuan T Lee i John Ch Polanyi

Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin

Doctorat en química per la Universitat de Barcelona el 1974 Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona 1986-2008 i posteriorment professor emèrit, ha estat degà de la Facultat de Química 1991-94, president de la Divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques de la Universitat de Barcelona 1994-2000 i director acadèmic de Les Heures-Fundació Bosch i Gimpera 2002-03 Els seus temes de recerca principals són els sistemes dispersos, la hidrodinàmica de l’absorció de gasos i, en general, les operacions de transferència de matèria És collaborador de l’Agència per a la Qualitat…

Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips

Es graduà a l’Escola de Lió de Física, Química i Electrònica el 1954 i posteriorment treballà a l’Institut Francès del Petroli, del qual fou director de recerca Investigà sobre diversos processos petroquímics, dels quals destaquen el dimersol, l’alfa-butol i, sobretot, de la metàtesi de les olefines, el descobriment de la qual el féu mereixedor del premi Nobel l’any 2005 compartit amb Robert H Grubbs i Richard R Schrock Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa 1996

Exercí la docència a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Halle i el 1943 esdevingué director de la secció per a la investigació del carbó del Kaiser-Wilhelm-Institut des del 1948 Institut Max Planck Estudià les macromolècules, els radicals lliures, els sistemes amb anells i els conjunts organometàllics Donà a conèixer un procediment per a la fabricació de polietilens d’estructura rectilínia El 1963 obtingué el premi Nobel de química, compartit amb GNatta, amb el qual coincidí a desenvolupar, de manera independent, el catalitzador de Ziegler-Natta

Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi Nobel de…

Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl  i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de palladi , l’any…

Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic També ha creat …