Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
àcid fluorosilícic
Química
Substància que només és coneguda en dissolució, on es comporta com un electròlit fort.
Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan…
racemització
Química
Procediment químic mitjançant el qual una forma òpticament activa d’un compost quiral es transforma en una mescla racèmica.
Des d’un punt de vista quimicofísic, la racemització comporta sempre el pas per un intermedi pla i, consegüentment, aquiral
àcid tranexàmic
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina, de color blanc, gust amarg, molt soluble en aigua, pràcticament insoluble en dissolvents orgànics i que es fon a 386-392°C amb descomposició.
A concentracions baixes actua inhibint competitivament l’activació del plasminogen, i a concentracions altes es comporta com un inhibidor no competitiu de la plasmina En medicina és emprat en el tractament de les hemorràgies per causa d’una participació del sistema fibrionolític
cisplatí
Farmàcia
Química
Substància de color groc taronja que es fon a 207°C.
Fou descobert accidentalment en l’electròlisi d’un medi de cultiu de bacteris, amb elèctrodes de platí Es comporta de manera similar als agents alquilants impedint la síntesi d’ADN És emprat en medicina com a antineoplàstic, principalment en el carcinoma testicular
àcid carbònic
Química
Àcid que resulta de la combinació del diòxid de carboni amb l’aigua.
Es comporta com a àcid feble amb dues etapes de dissociació que corresponen a dues sèries de sals, els hidrogenocarbonats o carbonats àcids, com el bicarbonat de sodi NaHCO 3 i els carbonats neutres, com el carbonat de sodi Na 2 CO 3
regla de Sajcev
Química
Regla empírica, introduïda per Sajcev l’any 1875 en estudiar l’eliminació d’hidràcid a partir de derivats halogenats, i que estableix que de les possibles olefines que poden formar-se, hom obté preferentment la més substituïda:
¬.
El fonament científic d’aquesta regla està en el fet que l’eliminació, la qual comporta un mecanisme antiperiplanar, transcorre amb control termodinàmic, pel qual fet condueix a la formació de l’olefina més substituïda, que és alhora la més estable termodinàmicament
anhídrid nitrós
Química
Gas de color bru, que a baixa temperatura es condensa donant un líquid blau.
Bull a 3,5°C En estat líquid o sòlid es comporta com una espècie química definida en estat gasós té les característiques d’una mescla equimolecular de NO + NO 2 vapors nitrosos Hom l’obté per combinació de diòxid de nitrogen i d’òxid nítric, segons la reacció
àcid tel·lúric
Química
Oxoàcid del tel·luri que, en estat sòlid, presenta l’estructura octaèdrica de Te(OH)6.
És un sòlid cristallí, soluble en aigua calenta i en els àlcalis, que es fon a 136°C Hom el pot preparar per oxidació del telluri o del diòxid TeO 2 amb peròxid d’hidrogen En dissolució, es comporta com un àcid dibàsic molt dèbil pK 1 =7 i presenta caràcter oxidant
dicromat
Química
Qualsevol sal resultant de la combinació de l’anió dicromat amb un metall.
L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats