Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
gas natural per a vehicles
Química
Transports
Combustible gasós compost majoritàriament de metà i obtingut com a subproducte del petroli, que s’emmagatzema comprimit o bé en estat líquid.
Són tipus de gas natural per a vehicles el gas natural comprimit i el gas natural liquat
aire líquid
Química
Aire que, com a resultat d’una sèrie de compressions, expansions i refredaments, ha estat portat a l’estat líquid.
L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l…
gas natural liquat
Química
Transports
Combustible gasós emmagatzemat en estat líquid a una temperatura de -165ºC, utilitzat com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic, per tal de donar-los una autonomia comparable a la dels vehicles que usen combustibles fòssils.
La seva utilització en forma líquida proporciona avantatges respecte del gas natural comprimit, especialment quant a rapidesa en les operacions de recàrrega i seguretat de marxa, en no haver de suportar els dipòsits les elevades pressions No obstant això, el principal inconvenient és que, per a mantenir-lo en estat líquid, és necessari emmagatzemar-lo en dipòsits criogènics a una temperatura de -165ºC
gasoil
Química
Líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, menys dens que l’aigua, que hom obté en la destil·lació del petroli, entre 220° i 360°C.
És format per una mescla d’hidrocarburs de 14 a 20 àtoms de carboni i és utilitzat com a carburant en els motors dièsel ràpids La seva propietat més important és la d’autoinflamar-se en presència de l’aire quan és comprimit en el cilindre del motor La capacitat d’autoinflamació és mesurada per l’ índex de cetà cetà, el qual ha d’ésser superior a 50, o bé amb l’ índex dièsel, que relaciona el punt d’anilina amb la densitat Hom fixa també el percentatge de sofre < 0,5% pels problemes de corrosió del motor i de contaminació ambiental El gasoil que conté una proporció de sofre…
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
Química 2018
Química
Noves molècules remarcables Amb una caixa d’eines que conté prop de cent tipus de peces diferents els àtoms que es poden unir entre si de diverses maneres per formar molècules, els químics tenen a la seva disposició una font pràcticament inesgotable per a fer volar la imaginació i sintetitzar any rere any milers de molècules noves, la majoria de les quals ni són a la naturalesa de manera espontània ni se li havia acudit a ningú abans que poguessin existir Entre tota aquesta allau de síntesis de nous compostos que es van publicant contínuament, n’hi ha, però, uns quants que cal destacar…