Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
efecte Tyndall
Química
Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.
Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura…
diagrama de Frost

Diagrama de Frost
© Fototeca.cat
Química
Diagrama que indica les reaccions d’oxidoreducció d’un element mitjançant la representació de les espècies químiques que forma en guanyar o perdre electrons o en combinar-se amb hidrogen o oxigen.
A cada espècie correspon un punt d’abscissa z nombre d’oxidació que hi té l’element i d’ordenada -Δ G°/F = zE Δ G° essent l’entalpia lliure de formació estàndard de l’espècie en medi aquós, E el potencial normal de reducció del parell que forma amb l’element, i F el faraday Els diagrames, que poden variar amb el pH, permeten de deduir els potencials redox normals entre les espècies representades i mostren les que són inestables a la desproporcionació Combinats amb els altres elements, aclareixen totalment les reaccions d’oxidoreducció en solució aquosa de l’element considerat, en la mesura…
biciclo-
Química
Prefix emprat per a formar sistemàticament els noms dels hidrocarburs alicíclics.
Hom l’anteposa al nom de l’hidrocarbur de cadena oberta d’igual nombre d’àtoms de carboni bo i especificant, amb tres xifres separades per punt i entre claudàtors darrere el prefix, les dimensions dels anells, les quals indiquen, en ordre decreixent, el nombre d’àtoms de carboni de cadascuna de les tres cadenes que uneixen els dos àtoms de carboni terciari comuns Per exemple, la decalina decahidronaftalè, de fórmula és anomenada biciclo 4,4,0 decà Cal tenir en compte que en la nomenclatura dels hidrocarburs formats per dos cicles alicíclics idèntics per exemple, de ciclopropà…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que…
frase S
Química
Qualsevol de les codificacions convencionals que estableix les normes de prudència a tenir en compte a l’hora de manipular qualsevol substància o producte considerat perillós.
Les frases de seguretat són una sèrie de codis establerts per la Unió Europea que, encapçalats per la lletra S de seguretat i seguits per un número, cal utilitzar, bé sols o bé combinats entre ells, a l’hora d’etiquetar qualsevol producte considerat de risc Donen informació sobre els sistemes d’emmagatzematge i consells per a la manipulació en l’àmbit d’higiene personal i de sistemes de protecció que s’han utilitzar tant en circumstàncies normals com en cas d’accidents, com ara vessaments Inclouen també informació sobre la reactivitat i sobre les possibles incompatibilitats de productes
traçador
Física
Química
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.
Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge , i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries Els traçadors més comunament emprats són el 1 4 C, que emet radiació β de 0,156…
índex transport
Química
Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.
En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de separació…
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al…
buckur
Química
Nom donat a les sals formades a partir del buckminsterful·lerè.
L’obtenció de sals de fullerens ha de tenir en compte que aquests són, en certa manera, anàlegs tridimensionals del benzè Això queda demostrat pel fet que les distàncies C-C són menors que les existents en el ciclohexà o en el ciclopentà D’altra banda, aquests enllaços es troben deformats, per la qual cosa tenen un excés d’energia que es pot fer servir per a provocar reaccions químiques de fet, l’eliminació de les tensions de les cadenes carbonades és el motor que dirigeix la reactivitat dels fullerens Les reaccions que es poden portar a terme són de reducció, ja que resulta molt…