Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
centre quiral
Química
Àtom situat en el centre d’un polígon o políedre quiral.
Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni asimètric
oxoàcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que tenen únicament oxigen enllaçat a l’àtom característic i, consegüentment, els protons enllaçats a l’oxigen, com, per exemple, l’àcid sulfúric:
.
La majoria dels àcids comuns són oxoàcids, i hom els anomena mitjançant noms trivials en els quals no són esmentats els àtoms d’oxigen
benzo-
Química
Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic.
En particular és aplicat a aquells composts policíclics que contenen anells de benzè condensats, és a dir, units a un altre anell per dos àtoms de carboni comuns, com ara el benzofuran
α-tropolona
Química
Hidroxicetona cíclica l’estructura de la qual ocorre en diversos productes naturals.
És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 52°C Té una estructura plana, i presenta caràcter aromàtic i amfòter Experimenta reaccions de substitució amb reactius electròfils, i es transposa amb facilitat a àcid benzoic per escalfament amb àlcali
benzofuran
Química
Hidrocarbur aromàtic heterocíclic bicíclic, anomenat també cumarona
.
És una substància oliosa aromàtica que bull a 173-175°C, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics comuns És obtingut dels olis lleugers del quitrà d’hulla Per reducció dóna el 2,3-dihidrobenzofurà cumarà És la base per a obtenir les resines de cumarona-indè
solvòlisi
Química
Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt.
En química orgànica, els processos solvolítics més comuns són els que ocorren en aigua, alcohols, amines i àcids, mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als composts de coordinació, fins i tot els solvents apròtics capaços d’actuar com a lligands èters, derivats halogenats, nitrils, etc poden efectuar solvòlisis
tropina
Farmàcia
Química
Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.
Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina
safrole
Química
Èter aromàtic que ocorre en els olis de càmfora i de sassafràs i que constitueix llur principi odorífer.
És un líquid incolor que bull a 235 °C, es congela a 11,2 °C i té una densitat de 1,1000 És soluble en els solvents orgànics comuns i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat en perfumeria, en la manufactura del piperonal i d’insecticides i com a agent desnaturalitzant de greixos en la manufactura del sabó Per la seva toxicitat, no pot ésser emprat en la indústria alimentària
prenol
Química
Alcohol natural, un dels terpens més simples.
És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels isoprenoides
inversió de reactivitat
Química
Operació sintètica consistent en la modificació reversible d’un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original.
Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats pel coenzim…