Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
lleis ponderals de la química
Química
Conjunt de lleis que constitueixen el fonament de l’estequiometria.
La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’AL Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de JB Richter 1792, d’acord amb la qual els pesos de dos elements o bé múltiples simples d’aquests pesos que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells la llei de les proporcions definides o constants , de JL Proust 1801,…
atomicitat
Química
Nombre d’àtoms que constitueixen la molècula d’un cos simple o compost.
siloxà
Química
Denominació genèrica dels composts de fórmula general H3Si-(-OSiH2-)n-OSiH3 que es formen per deshidratació intermolecular de silanols; el terme més simple de tota la sèrie és el disiloxà (H3Si-O-SiH3).
Els siloxans de pes molecular elevat polisiloxà, formats a partir de silandiols i silantriols, constitueixen l’estructura bàsica d’una silicona
oxidoreducció
Química
Terme emprat per a designar genèricament els processos químics en els quals existeix transferència d’electrons entre els reactius.
Els fenòmens d’oxidació i de reducció constitueixen aspectes parcials, inseparables i complementaris del procés global, com hom pot veure en l’exemple següent
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials, tals com la…
titanat
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de diversos òxids dobles de titani i altres metalls.
Són de gran importància econòmica, puix que constitueixen les menes més importants del titani En són exemples característics la ilmenita FeTiO 3 , coneguda com a titanat de ferroII , i la perovskita CaTiO 3 , coneguda com a titanat de calci
esmalt
Química
Vernís vitri aplicat per fusió a un metall, a la porcellana, pisa, etc.
És format per silicats o fluorosilicats, que en constitueixen la base, fundents per a disminuir la temperatura de fusió i pigments minerals Els esmalts tenen una gran resistència als elements corrosius, i hom els empra en la protecció de metalls i amb finalitat decorativa
fulvè
Química
Hidrocarbur derivat del fulvè per substitució dels hidrògens del radical metilè per radicals R i R´.
Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils
àcid sulfanílic
Química
Àcid sulfònic aromàtic.
Es presenta en forma de cristalls blancs grisencs, solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 288°C Hom l’obté per sulfonació amb òleum de l’anilina a 180°C A causa de la presència d’un grup fortament àcid en la molècula, l’àcid sulfanílic forma sals internes zwitterió Té aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les seves amides N -substituïdes, les quals constitueixen l’important grup de fàrmacs anomenats sulfamides
cetoàcid
Química
Àcid carboxílic amb una o més funcions cetòniques.
Les propietats dels cetoàcids i dels aldoàcids varien en relació amb la distància relativa de llurs funcions oxigenades Així, els α -cetoàcids com l’àcid pirúvic CH 3 COCOOH, en general, presenten simultàniament les reaccions dels grups carboxil i carbonil són composts de gran reactivitat, i constitueixen productes intermediaris importants d’interès bioquímic en el metabolisme dels albuminoides i dels glúcids Els β -cetoàcids són composts que tenen comportament anàleg a les 1,3-dicetones i a l’àcid malònic són molt inestables cetoèster
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina