Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric
poliiodur
Química
Ió poliatòmic constituït per un ió iodur coordinat amb una o més molècules de iode.
Gemma Rauret i Dalmau
Química
Química.
Doctorada en química analítica 1970, catedràtica de la Universitat de Barcelona, des del 1984, i directora d’ANECA Els seus camps de recerca se centren en l’analítica del medi ambient, l’assegurament de la qualitat en l’anàlisi química i la conservació d’obres d’art Ha participat i coordinat diversos projectes de recerca internacionals, entre els quals el programa PHARE per a l’establiment de sistemes de qualitat als laboratoris Fou directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya AQC 1998-2006, des d’on collaborà en l’establiment de la qualitat en…
poli(òxid d’etilè)
Química
Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d'etilè
.
Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la polimerització transcorre…
coordinació
Química
Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila (acceptor de parells d’electrons, a causa, per exemple, de contenir orbitals de valència vacants) i un ió o molècula nucleòfil (donador de parells electrònics).
L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…