Resultats de la cerca

És aplicada a les contusions

És constituït principalment per lactoalbúmina

Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’aliments, com…

Hom l’obté per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens És emprat en síntesi orgànica i com a fungicidaPer la seva capacitat contaminant, les seves propietats químiques i la seva persistència en el medi ambient, aquesta substància ha estat catalogada com a compost orgànic persistent COP Estudis realitzats el 2003 indiquen que l’HCB és el COP de concentració més elevada a l’atmosfera

La majoria són líquids incolors, volàtils i poc solubles en aigua No condueixen l’electricitat i els més clorats no es degraden amb facilitat en l’ambient A temperatures elevades i en presència d’aire formen dioxines i furans En humans, la seva incorporació a través de l’alimentació consum de peix pot causar intoxicacions agudes no gaire importants, però exposicions repetides a petites quantitats poden provocar afeccions hepàtiques, neurològiques i, fins i tot, bronquitis cròniques Són possibles carcinògens i actualment el seu ús és prohibit o molt restringit en molts països A causa de la…

Fou professor a les universitats de Durham 1920 i de Birmingham 1925 Determinà la constitució de la vitamina C i la sintetitzà per primer cop 1933, per la qual cosa compartí el premi Nobel de química del 1937 amb PKarrer

D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada

Aquest tipus de dilució s’obté partint d’una sèrie de recipients que contenen el mateix volum d’un dissolvent i afegint al primer una quantitat coneguda de la mostra a diluir Un cop convenientment mesclat el contingut d’aquest primer recipient, se n'extreu una part alíquota del mateix volum de mostra afegit, que es passa al segon recipient, i es va repetint l’operació fins a completar la sèrie

Hom l’obté desidratant i calcinant al voltant de 500° l’hidròxid d’alumini en un corrent de CO 2 Un cop saturada d’humitat, pot ésser reactivada escalfant-la a 180°- 300°, i el cicle d’adsorció-reactivació pot ésser reptetit diverses vegades És utilitzada per a assecar gasos o vapors i certs líquids, com a catalitzador i suport de catalitzadors i com a adsorbent, especialment en cromatografia