Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
hidrazona
Química
Nom genèric dels composts resultants de la reacció entre un aldehid o una cetona i un grup NH 2
de la hidrazina, segons les reaccions
.
Les hidrazones són sòlids cristallins poc solubles i difícilment hidrolitzables
clorhidrat
Química
Compost format per l’addició d’àcid clorhídric sobre una base orgànica nitrogenada.
Els clorhidrats són correntment sòlids cristallins mitjançant llur obtenció hom pot isolar algunes bases orgàniques pures
acetilacetonat
Química
Qualsevol dels complexos metàl·lics de l’acetilacetona, que deriven, per substitució, de l’hidrogen àcid de la forma enòlica o del carboni central.
Alguns acetilacetonats de metalls polivalents són quelats cristallins, no iònics, resistents a la hidròlisi, solubles en els dissolvents orgànics i alguna vegada destillables quelat Són utilitzats, principalment, com a catalitzadors i per a metallitzacions en fase vapor
xilenol
Química
Cadascun dels sis composts fenòlics isòmers de fórmula general
que ocorren en la fracció àcida del residu de la destil·lació del quitrà de carbó.
Són sòlids cristallins incolors, de baix punt de fusió, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics convencionals Són emprats com a solvents polars d’elevat punt d’ebullició, desinfectants, insecticides, fungicides, plastificants i additius per a lubrificants i gasolines i en la preparació de colorants
uretà
Química
Qualsevol èster de l’àcid carbàmic.
Els uretans són obtinguts per reacció dels isocianats amb alcohols, per tractament de cloroformats amb amoníac i mitjançant la transposició de Curtius en presència d’un alcohol Els uretans són sòlids cristallins de punt de fusió ben definit, emprats en anàlisi química per a la caracterització d’alcohols
poli(clorur de vinil-acetat de vinilidè)
Química
Cada un dels copolímers del clorur de vinil i clorur de vinilidè.
Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament Els primers són amorfs i flexibles Els segons són cristallins, amb fibres de gran tenacitat i resistència S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pellícules per embolicar aliments, etc
Robert Huber
Química
Químic alemany.
Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
polímer

A dalt, gràfic del comportament genèric dels polímers termoplàstics, cristal·lins i vitris, segons la temperatura; a baix, representació de l’estructura de diferents tipus de polímers
© fototeca.cat
Química
Cadascuna de les molècules d’elevat pes molecular constituïdes per unitats estructurals idèntiques repetides i unides entre elles mitjançant enllaços covalents.
Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…
fenol
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques o d’…
hexaclorobenzè
Química
Derivat halogenat que es presenta en forma de prismes cristal·lins que es fonen a 231°C.
Hom l’obté per cloració enèrgica del benzè i d’alguns alquibenzens És emprat en síntesi orgànica i com a fungicidaPer la seva capacitat contaminant, les seves propietats químiques i la seva persistència en el medi ambient, aquesta substància ha estat catalogada com a compost orgànic persistent COP Estudis realitzats el 2003 indiquen que l’HCB és el COP de concentració més elevada a l’atmosfera