Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom…
carbonil de crom
Química
Principal compost del crom (0).
Hom l’obté per acció del monòxid de carboni sobre una suspensió de clorur de crom III en el si d’una solució de bromur de fenilmagnesi És emprat per a augmentar l’índex d’octà de la benzina
alum de crom
Química
Alum constituït per sulfat doble de potassi i de crom hidratat.
Forma cristalls violats que donen solucions aquoses violades en fred, que esdevenen verdes en escalfar-les Hom l’obté reduint el dicromat potàssic en medi sulfúric És emprat com a mordent en tints, en l’adob al crom i en fotografia com a enduridor
òxid de crom
Química
Verd de crom que hom obté per reacció del cromat o del dicromat de sodi amb sofre.
És emprat com a pigment abrasiu, semiconductor i catalitzador
sulfat de crom (III)
Química
Sal de crom que hom obté, en forma hidratada, per dissolució de l’hidròxid cròmic amb l’àcid sulfúric.
Hom en coneix el decahidrat i l’hexahidrat En forma anhidra hom l’obté per deshidratació És molt emprat com a mordent en la indústria tèxtil i en el procés de cromatge
clorur de crom (III)
Química
Cristalls hexagonals de color violat i insolubles en aigua, obtinguts per l’acció del clor sobre una mescla d’òxid cròmic i carboni.
És emprat en el cromatge i com a mordent en la indústria tèxtil
groc de París
Química
Pigment format per cromat de plom, PbCrO4
.
És molt emprat en pintura i en l’estampat de teixits de cotó
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom