Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
maltosa
Alimentació
Química
Disacàrid descobert per O’Sullivan el 1872.
Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu
biocombustible de tercera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues.
Aquests biocombustibles tenen els avantatges que el procés de generació és molt ràpid, que no ocupen terra cultivable i que comporten un impacte mínim en els recursos d’aigua en canvi, l’inconvenient principal és que la quantitat d’energia requerida per a generar-los pot ser més gran que l’energia que se n’extreu
cisplatí
Farmàcia
Química
Substància de color groc taronja que es fon a 207°C.
Fou descobert accidentalment en l’electròlisi d’un medi de cultiu de bacteris, amb elèctrodes de platí Es comporta de manera similar als agents alquilants impedint la síntesi d’ADN És emprat en medicina com a antineoplàstic, principalment en el carcinoma testicular
agar-agar
Biologia
Química
Substància mucilaginosa extreta de membranes d’algues roges com Gracillaria lichenoides, Gelidium
, etc.
És un poligalactòsid lineal amb aproximadament un grup galactopiranosa de cada deu formant un monoster sulfúric l’altra acidesa de cada molècula de sulfúric es troba en forma de sal de calci, magnesi, potassi o sodi Es presenta en forma de tires seques que, dissoltes en aigua calenta, donen un gel que es qualla en fred Molt emprat en microbiologia per a preparar medis de cultiu sòlids La indústria en consumeix per a alimentació flams, paper, aprests, farmàcia laxants, etc Sovint és anomenat simplement agar
gelatina
Química
Mescla de proteïnes d’alt pes molecular solubles en aigua.
És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu
Abū-l-Qāsim al-‘Irāqī
Química
Alquimista àrab, autor d’una obra titulada Coneixements adquirits sobre el cultiu de l’or.
biocombustible
Química
Tecnologia
Combustible constituït per un agregat de matèria orgànica, com ara deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, etc., amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera…
biocombustible de quarta generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de la biomassa extreta del cultiu de microalgues modificades genèticament per a augmentar-ne la productivitat.
liofilització
Química
Operació de liofilitzar consistent en una congelació, seguida d’una deshidratació per sublimació que té lloc en un recipient on hom ha fet el buit.
Cal evitar que el glaç format es fongui durant l’operació, per la qual cosa hom treballa a una temperatura inferior al punt triple A la pràctica, però, hom congela la substància, dissolta, a molt baixa temperatura -50°C i a una gran velocitat, per evitar els fenòmens de fusió local, que donen lloc, a vegades, a una efervescència quan hom hi fa el buit El buit aconseguit és de 0,1 a 0,01 mm Hg, i la velocitat de sublimació ha d’ésser com més lenta millor per això aquesta operació dura molt de temps Quan gairebé tota l’aigua del producte s’ha sublimat, hom augmenta lleugerament la temperatura,…
àcid clavulànic
Farmàcia
Química
Substància oliosa, produïda pel Streptomyces clavuligerus, que és aïllada del filtrat del cultiu d’aquests microorganismes en forma de sal sòdica.
És un antibiòtic amb poca activitat, però en canvi és un potent inhibidor de les β-lactamases, enzims que, produïts per diferents microorganismes, destrueixen l’anell β-lactàmic de les penicillines i cefalosporines amb la consegüent pèrdua d’activitat És emprada en medicina en combinació amb altres antibiòtics com ara l’amoxicillina o l’ampicillina, en el tractament de malalties infeccioses, produïdes per gèrmens productors de β-lactamases