Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid…
calcona
Química
Estructura bàsica de la qual deriven, per substitució, els calconoides.
És una cetona amb insaturacions alfa i beta que conté el grup reactiu cetoetilènic –CO-CH=CH-
hidrur d’alumini
Química
Compost sòlid polimèric, obtingut a partir de l’hidrur de liti tractant-lo amb AlCl3
.
Molt reactiu, en deriven els tetrahidroaluminats dels quals els més conegut és el de liti
sulfà
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment dels sulfans per substitució d’un àtom d’hidrogen, o de tots dos, per restes hidrocarbonades o agrupaments funcionals (-OH, -OR, -NR2, -COOH, -SO3H, etc).
Els elements més senzills de la sèrie R-S-S-R són els més ben coneguts i deriven dels tiols per dimerització oxidativa
clorur de vinil
Química
Halur d’alquenil, gas d’olor etèria a la temperatura ambient que és obtingut per halogenació de l’etilè.
És emprat en la indústria dels plàstics com a monòmer per a l’obtenció del poli Clorur de vinil i de les resines viníliques que en deriven
lactida
Química
Nom genèric dels èsters cíclics formats per esterificació entre dues molècules d’α-hidroxiàcids, segons l’esquema de formació
.
Les lactides són gairebé totes sòlides, es fonen a baixa temperatura i s’hidrolitzen per acció de les bases per donar les sals dels àcids dels quals deriven
acetal
Química
Qualsevol dels gem-
dièters, composts que resulten de la condensació dels aldehids o cetones amb alcohols en presència de catalitzadors àcids:
Hom no obté, generalment, els acetals derivats de les cetones anomenats, abans, cetals per condensació directa, excepte quan són utilitzats poliols, els quals donen acetals heterocíclics Quan la reacció directa falla, els acetals poden ésser obtinguts a partir d’aldehids o cetones i d’èsters ortofòrmics Els que deriven de l’acetaldehid són fabricats industrialment per addició catalítica d’un alcohol sobre l’acetilè o un èter vinílic Hom obté, en aquest darrer cas, acetals mixts els quals resulten també del bescanvi entre un acetal i un alcohol Els acetals són estables en medi…
regles de Fajans
Química
Regles qualitatives donades per Fajans el 1923 que indiquen que, en un conjunt de substàncies químicament similars amb enllaç fonamentalment iònic, el caràcter covalent augmenta en els següents casos: amb la càrrega dels ions, quan el catió és petit i l’anió és gros i quan el catió té una configuració electrònica que no és la d’un gas noble.
Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina