Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Société des Usines Chimiques Rhône-Poulenc
Química
Empresa química francesa nascuda de la fusió de la Société des Usines du Rhône (1895) amb els Établissements Poulenc Frères (1827).
És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica Aventis
Repsol

Seu de la companyia Repsol a Madrid des del 2012
© Repsol
Química
Companyia petroliera, química i de gas creada el 1987 i que inclou totes les societats vinculades a l’antic Instituto Nacional de Hidrocarburos (llevat d’ENAGAS).
Privatitzada en 1989-97, porta a terme activitats d’exploració, producció, transport i refinament de petrolis, a més de la fabricació, distribució i comercialització de derivats del petroli i del gas natural És la primera companyia espanyola en volum de vendes i una de les 250 més grans del món, amb uns beneficis nets de més de 2000 milions d’euros i una plantilla propera als 25000 empleats 2012 Opera en una trentena de països En foren els primers accionistes el BBVA, la companyia petroliera mexicana Pemex i les antigues Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i Caixa d’Estalvis de…
aparell ozonitzador

Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
transposició
Química
Tipus general de reacció química que aplega aquells processos en els transcurs dels quals es produeix la migració d’un àtom, un grup o una cadena des d’una posició a una altra d’una molècula.
Des del punt de vista del grup que migra, les transposicions més importants són les que ocorren amb migració d’una cadena carbonada Poden ocórrer tant per mecanisme iònic anions o cations com radicalari o mitjançant processos concertats Hom coneix un gran nombre de reaccions de transposició, i en són exemples característics les reaccions sigmatròpica, de Wagner-Meerwein, de Claisen, de Beckmann, de transposició allílica i de Curtius
vaselina
Química
Material amorf, gairebé incolor, la consistència del qual varia amb la temperatura ambiental des d’una cera translúcida fins a un oli viscós, soluble en els medis apròtics i insoluble en l’aigua, que hom obté per destil·lació fraccionada del petroli.
És constituïda fonamentalment per una mescla d’hidrocarburs saturats, des de C 1 6 fins a C 2 2 És emprada principalment en farmàcia, com a vehicle per a diversos fàrmacs, i també en la preparació de greixos lubrificants, protectors de l’oxidació i repellents d’insectes, i en la indústria alimentària, com a agent antiescumejant
poder aglutinant
Química
Característica que mesura, en una hulla, la seva qualitat des del punt de vista de la possibilitat d’obtenció de coc metal·lúrgic.
El poder aglutinant és determinat transformant en coc diverses mescles d’hulla i de sorra i comprovant el pes màxim de sorra que pot aglutinar el coc obtingut, tot conservant un mínim de resistència mecànica
oleoducte
Química
Conducció de gran longitud que serveix per a transportar a gran distància el petroli brut i els productes líquids de la seva destil·lació, des dels jaciments fins a les refineries o als ports on carreguen els petroliers i des d’aquests fins als centres de distribució o de consum.
Els oleoductes són construïts amb tubs d’acer units per soldadura i protegits de la corrosió per mitjà de tires de tela embreada o recobriment de cautxú La conducció sol ésser enterrada a poca profunditat o installada per sobre la superfície del sòl El petroli o qualsevol altre líquid que hom vol transportar és impulsat per mitjà d’estacions de bombament, el nombre de les quals i la distància entre elles depenen de la longitud de l’oleoducte i dels desnivells del trajecte La neteja és efectuada periòdicament amb uns rascadors que són introduïts a la conducció, a través d’uns registres…
premi Nobel de química
Entitats culturals i cíviques
Química
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la química.
Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…
Chemisches Zentralblatt
Química
Primera revista química de resums o extractes publicada al món, fundada el 1830 i continuada després per la Deutsche Chemische Gesellschaft des del 1897 fins al 1969.
És el primer recull complet de tota la informació publicada en el camp de la química pura i aplicada El 1970 fou substituïda per la “Cheminform”, que inclou només les parts d’orgànica i d’inorgànica del Zentralblatt limitades als extractes de les revistes més essencials de cada branca
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina