Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
condensació de Dieckmann
Química
Condensació de Claisen-Schmidt intramolecular que experimenten els èsters de la majoria dels àcids dicarboxílics (excepte els èsters malònics), bo i formant un β-cetoèster cíclic, sempre que pugui formar-se un anell sense gaire tensió.
Aquesta reacció fou descoberta per Walter Dieckmann 1869 — 1925
reacció de Fenton
Química
Procés en què l’ió ferrós descompon el peròxid d’hidrogen que es converteix en l’anió hidroxil i el radical hidroxil altament reactiu.
Fou descoberta per Henry John Horstman Fenton el 1894
Eugène Soubeiran
Química
Químic i farmacèutic francès.
Professor a París, féu nombroses recerques sobre química farmacèutica Hom li deu la descoberta i l’aplicació del cloroform
oclusió
Química
Tecnologia
Fenomen consistent en la dissolució de gasos en metalls que origina composts intersticials.
Fou descoberta el 1867 per TGraham en estudiar el sistema palladi-hidrogen i observar el palladi dissol hidrogen fins que s’arriba a una composició aproximada de Pd 2 H
reacció de Michael
Química
Reacció d’addició en la qual els composts amb grups metilens actius poden combinar-se amb composts carbonílics (aldehids, cetones, èsters) o nitrils α, β-insaturats i conduir a productes d’addició en el doble enllaç (addició conjugada)
.
Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni
Antoine-Jérôme Balard
Química
Químic i farmacèutic occità.
Descobrí el brom el 1826 en aïllar-lo de l’aigua de mar, i demostrà que la substància descoberta era un element afí al clor i al iode Fou professor a Montpeller, a la Sorbona i al Collège de France
prostaciclina
fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Un dels dos productes de degradació del metabolisme de la prostaglandina doperòxid PGH₂
, juntament amb el tromboxà TXA₂
.
Fou descoberta l’any 1976 i es pot obtenir sintèticament a partir de l’èster metílic de la prostaglandina F 2α tractant-la primer amb iode i carbonat potàssic, després amb etòxid sòdic, i finalment amb aigua Té acció d’antiagregant plaquetari i vasodilatador
reacció de Cannizzaro
Química
Dismutació dels aldehids no aldolitzables (sense hidrogen en α) en àcids i alcohols d’idèntica longitud de cadena en medi fortament alcalí.
És una reacció característica dels aldehids aromàtics, descoberta el 1853 per Stanislao Cannizzaro en obtenir alcohol benzílic i àcid benzoic a partir del benzaldehid Quan hom empra dos aldehids diferents té lloc la reacció de Cannizzaro encreuada , com, per exemple, l’oxidació del formaldehid pel benzaldehid
diazotació
Química
Formació de sals de diazoni per l’acció de l’àcid nitrós sobre amines aromàtiques primàries, en dissolució àcida forta.
Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l’any 1858, encara avui és l’únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni La diazotació és duta a terme a temperatura baixa de 0° a 5°C per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l’amina encara lliure copulació
Hideki Shirakawa
Química
Químic japonès.
L’any 2000 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AJHeeger i AGMacDiarmid, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors La seva descoberta —anunciada pels tres premiats, després d’alguns mesos de treball en equip, l’any 1977— permeté començar a emprar els plàstics conductors en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors contribuirà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne les mides