Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’àcid acètic,…
atac
Química
Acció destructiva d’una substància sobre un material; a vegades, sense haver-hi una destrucció pròpiament dita, hi ha una inutilització del material per a alguna aplicació, pel fet que varien les seves característiques, en especial tecnològiques.
Aquesta acció destructiva és feta gradualment i, en alguns casos, molt lentament Els tipus d’atac depenen de la natura del material, i poden ésser classificats en atac de gasos i líquids a metalls , anomenat corrosió, de natura química o electroquímica atac a materials inorgànics no metàllics , fonamentalment químic, conegut com disgregació quan el material és constituït per diferents fases i atac a materials orgànics , en què, ultra ésser químic, té molta importància l’aspecte fisicoquímic dels fenòmens que també hi intervenen, com la dissolució, l’inflament per solvatació i l…
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
hidrorefinatge
Química
Procés de refinatge de gasolines de destil·lació directa o gasolines de craqueig per l’acció de l’hidrogen.
Aquesta hidrogenació no és destructiva, com les hidrogenacions de fraccions de petroli d’alt punt d’ebullició, en què les grans molècules d’hidrocarburs són sotmeses primerament a un procés de trencament pirolític Amb aquest tractament, realitzat a temperatures baixes, hom aconsegueix que les olefines es transformin en parafines més estables bo i disminuint d’una forma considerable llur contingut de sofre i de nitrogen, i augmentant d’aquesta forma la susceptibilitat cap als antidetonants Aquest procés és catalitzat per òxids de cobalt i de molibdè
hidrogenació
Química
Reacció que s’esdevé entre l’hidrogen molecular i un compost orgànic en presència d’un catalitzador.
Hom pot diferenciar-ne dos tipus la d’addició o de saturació , en la qual l’hidrogen s’afegeix a un doble o triple enllaç sense trencar-lo, i la destructiva o hidrogenòlisi Els composts acetilènics fixen amb facilitat dues molècules d’hidrogen en presència d’un catalitzador, i els composts carbonilats, com els aldehids i les cetones, són reduïts amb facilitat a l’alcohol corresponent La hidrogenació catalítica és la producció de combustibles líquids per hidrogenòlisi del carbó Fou emprada durant la Segona Guerra Mundial i té aplicació en l’obtenció de l’alcohol metílic i…
oli empireumàtic
Química
Oleïcultura
Barreja d’hidrocarburs, bases pirídiques i amines obtinguda per destil·lació destructiva de materials orgànics.
D’aquest tipus són l’oli d’ossos i l’oli de fusta
àcid pirolignós
Química
Fracció aquosa, de coloració groga o vermella i olor empireumàtica, obtinguda per destil·lació destructiva de la fusta.
Conté essencialment metanol, acetona, àcid acètic i furfural, com també substàncies més complexes en més petita proporció És miscible amb l’aigua i l’alcohol i fou emprat antigament com una de les fonts més importants d’àcid acètic procés d’Othemer i acetona
quitrà de carbó
Química
Líquid viscós negre, més dens que l’aigua, d’olor naftalènica, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó.
És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i que en…
àcid undecilènic
Química
Àcid monocarboxílic insaturat que hom obté per destil·lació destructiva de l’oli de ricí o de l’oli de castor.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i èter i insoluble en aigua, que es fon a 24,5°C És emprat en perfumeria i en medicina per al guariment i la prevenció dels peus d’atleta, i com a plastificant i additiu per a lubrificants
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció…