Resultats de la cerca

Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian

Són elements de nombre atòmic elevat, inestables i radioactius, amb períodes de semidesintegració relativament curts i que possiblement es desintegraren durant la formació de la Terra El primer element que es considerà sintètic fou el tecneci, de número atòmic 43 i descobert l’any 1937, que deu el seu nom al fet d’haver estat el primer element en ésser obtingut de forma artificial tot i que més endavant se'n va detectar l’existència en estat natural en alguns estels gegants vermells L’any 1962 se'n van detectar traces a la Terra en una mostra de mineral pechblenda El segon element sintètic…

Fou descobert l’any 1897 per W Ramsay i MW Travers És obtingut mitjançant la liqüefacció de l’aire, el qual en conté una mitjana de 15 × 10 -4 en volum tres vegades més que d’heli Hom l’ha detectat espectrogràficament en els estels A l’estat sòlid el neó cristallitza en el sistema cúbic Es difon a través del quars i de la porcellana, però no a través del vidre És emprat per a emplenar els tubs publicitaris, puix que permet d’obtenir, a una pressió de pocs millímetres de mercuri, una llum de color taronja Propietats físiques del neó nombre atòmic 10 pes atòmic 20,179 estructura…

La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154 L’isòtop 4 7 Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat Es fon a 1080°C i…

Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de captura de…

Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt…

Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions normals Es preveu…

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n’ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n’han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida…

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…

És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…