Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
electrofocalització
Química
Tècnica d’electroforesi separativa en capa prima de proteïnes que utilitza com a suport una dissolució d’amfolines (àcids aminocarboxílics sintètics, de punts isoelèctrics diferents i de baix pes molecular) que creen un gradient estable de pH, en ésser sotmeses a una diferència de potencial.
Les proteïnes migren en aquest gradient fins a un pH que correspon a llur punt isoelèctric pI Una diferència de pI de només 0,05 unitats és suficient per a separar-les La capacitat separativa d’aquesta tècnica és molt més alta que l’electroforesi convencional
biamperometria
Química
Tècnica electroanalítica de detecció del punt final d’una volumetria, relacionada amb l’amperometria i basada en l’ús de dos microelèctrodes inerts polaritzats, entre els quals hom aplica una petita diferència de potencial (potencial de polarització).
Si la solució que hom valora conté els dos membres d’un parell redox reversible —per exemple, iode-iodur, ions ferroII-ferroIII, etc—, aquesta diferència de potencial és suficient per a provocar el pas d’un corrent elèctric detectable en un galvanòmetre muntat entre els microelèctrodes, en un dels quals té lloc la reducció i en l’altre l’oxidació del parell mencionat, corrent que s’anulla, en el moment del punt final, quan desapareix de la solució un dels dos membres del parell Quan el parell redox present en la solució problema és irreversible, no passa corrent durant la valoració, però la…
àcid metafosfòric
Farmàcia
Química
Àcid monobàsic d’aspecte vitri, de fórmula (HPO3)n, que hom obté per escalfament dels àcids ortofosfòric o pirofosfòric a 300°C, o per calcinació del fosfat amònic, segons l’equació (NH4)2HPO4 →HPO3+2NH3+H2O.
Es diferencia dels àcids ortofosfòric i pirofosfòric perquè produeix la coagulació de les dissolucions d’albúmina És emprat en odontologia i en química analítica
nucleohelicats
Química
Família de compostos que imiten l’estructura en doble hèlix del ADN.
El nucli d’aquests composts és de coure i els nucleòsids van situats a l’exterior en conjunt tenen càrrega elèctrica positiva, a diferència del ADN
enllaç polar
Química
Qualsevol enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat.
En general, la polaritat d’un enllaç és proporcional a la diferència d’electronegativitat entre els elements que hi participen, i és expressada mitjançant el moment dipolar
vermell de tioindi
Química
Colorant de tina que hom obté per oxidació del tioindoxil amb hexacianoferrat III de potassi.
A diferència del que passa amb l’indi, les dues formes isomèriques possibles del tioindi existeixen en equilibri en dissolució És emprat en la tinció del cotó
energia de ressonància
Química
Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.
adductes de tiourea
Química
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió (clatrat), d’estructura acanalada, que forma la tiourea amb una varietat de molècules.
Aquests adductes són anàlegs als que forma la urea adductes d’urea, amb la diferència que el canal interior té un diàmetre més gran 7Å, la qual cosa permet la fixació de molècules voluminoses, com parafines ramificades Tenen aplicació en processos de separació
regla de Markovnikov
Química
Regla segons la qual en l’addició d’un halur d’hidrogen a un doble enllaç no simètric l’hidrogen de l’halur s’addiciona sobre el carboni que conté més àtoms d’hidrogen.
Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov
triti
Química
Isòtop radioactiu de l’hidrogen el nucli del qual consisteix en un protó i dos neutrons.
Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa…